El Bloc d'en Lluís Pérez

Des d'un punt de vista polític, un independentista català aprèn moltes coses vivint a l'Escòcia governada (en minoria, però en solitari) per l'Scottish National Party del primer ministre Alex Salmond; un partit que, com el nostre, és independentista i d'esquerres. L'experiència protagonitzada per aquest partit ensenya, per començar, que per un moviment independentista l'èpica és sens dubte molt necessària a les diades, les commemoracions i demés moments solemnes de la vida de la nació, però que el que dona fruits en el dia a dia pel que fa a la construcció d'un Estat és la feina continuada, pacient i discreta. El govern independentista escocès està aconseguint conformar un bloc social favorable a la independència, no a base d'estirabots i de sortides de to, sinó des del treball constant amb tots els sectors de la societat, inclosos els que en principi poden semblar més refractaris a l'horitzó independentista.

Els independentistes al govern

Aquesta feina de formigueta es pot visualitzar en mesures del govern de l'SNP tals com l'abolició dels peatges, la supressió de les taxes estudiantils, la reducció de la mida de les classes a l'ensenyament, l'impuls a l'extensió social del gaèlic (llengua històrica d'Escòcia, juntament amb l'scots) o la creació d'un consell d'alt nivell per impulsar el creixement econòmic. El que Salmond està proposant a la societat escocesa és un autèntic new deal, un projecte de reforma social que pretén bastir una Escòcia justa i pròspera, inspirada en el model socialdemòcrata escandinau i allunyada del model neoliberal anglo-britànic instaurat per Thatcher i seguit per Major, Blair i Brown. Un projecte per Escòcia que, com el mateix Salmond no es cansa de repetir, precisa d'una eina indispensable per dur-se a terme: la independència del país. La independència que donaria a Escòcia el poder necessari per gestionar amb llibertat els seus rics recursos naturals (entre ells, el petroli), atraure empreses d'innovació tecnològica mitjançant una política fiscal competitiva i implementar una orientació progressista a aquelles àrees de la política social que a dia d'avui encara segueixen en mans de Londres.

Pragmatisme i convicció

Tot plegat ens mostra fins quin punt és un error desvincular el discurs social d'un partit independentista del seu discurs nacional. L'SNP, precisament, ha aconseguit convertir-se en el partit majoritari a Escòcia a base, entre d'altres coses, de fer-li la competència per l'esquerra al Labour Party (hegemònic fins fa cosa d'any i mig) i, al mateix temps, de presentar la independència com un pas necessari vers la construcció d'una Escòcia pròspera, justa i en pau. En aquest sentit, sorprenen les crides que de tant en tant se senten dins ERC encaminades a prioritzar el discurs nacional del partit sobre el social o viceversa. Crides que resulten incomprensibles quan s'observa que els independentismes d'èxit són els que, com el de l'SNP, lliguen fermament l'objectiu de la independència a un projecte polític més ampli de reforma (o contrarreforma) social.

Aquesta independència és plantejada per l'SNP, no com un objectiu a assolir en un futur indefinit, sinó com el capítol final d'un procés que ja està en marxa i que tindrà un dels seus punts crucials en el referèndum sobre la independència d'Escòcia, previst per l'any 2010. Referèndum que per cert, i malgrat que La Vanguardia insisteixi demagògicament en que queda pulveritzat per la crisi financera (curiós que no qüestionin la independència dels Estats Units amb el mateix argument), segueix sent un punt crucial de l'agenda immediata de l'SNP. Salmond, en aquest sentit, s'ha expressat amb claredat: "l'únic destí d'Escòcia és la independència".

Etiquetes de comentaris: Alex Salmond, Escòcia, SNP

Posted by Lluís on dimecres, novembre 19, 2008 at 1:02 AM | Permalink