De la 'perplexitat' a la sobirania
De la 'perplexitat' a la sobirania
Fa uns dies que ha aparegut publicat l'anuari “Societat catalana 2008” de l'Institut d'Estudis Catalans i immediatament ha concitat l'atenció de nombrosos mitjans de comunicació. Aquest estudi, encarregat per l'Associació Catalana de Sociologia, filial de l'IEC, afirma que la societat catalana està “perplexa” davant els canvis ocorreguts en els darrers anys. En concret, els catalans estarien “desorientats” per tres qüestions. Primera, perquè Catalunya -suposadament- ja no és el motor econòmic de l'Estat; segona, per l'arribada massiva d'immigració; i tercera, pel llarg i feixuc debat de l'Estatut.
Sovint es denuncia, i amb raó, l'allunyament entre la classe política i la societat, però poques vegades es posa de relleu l'allunyament que existeix entre la societat i alguns dels intel·lectuals encarregats d'estudiar-la. En el cas de l'anuari de l'IEC aquest allunyament és manifest com en poques ocasions. Després de gairebé dos anys en que Catalunya ha patit una apagada de tres dies a la seva capital i un col·lapse dels seus serveis de rodalies ferroviàries, en que la seva llei fonamental -l'Estatut- s'ha vist repetidament amenaçada per la voluntat arbitrària d'un tribunal de Madrid, en que s'ha revelat que Catalunya pateix el major dèficit fiscal d'Europa; després de tot això, sobta que es digui que els catalans estan “perplexos” perquè “no entenen” els canvis que estan vivint.
També és sorprenent el diagnòstic que l'estudi fa en referència a l'economia catalana. L'estudi afirma que l'actual desacceleració de l'economia es deu principalment a la manca d'auto exigència d'empresaris i treballadors catalans. Sense negar que això pugui ser una part de l'explicació, cal preguntar-se si són menors els 5.000 € per persona i any que marxen a l'Estat i no tornen, o si la infrainversió en infraestructures fruit d'aquest dèficit i de la discriminació de l'Estat cap a Catalunya (reconeguda pel mateix govern espanyol) no ha influït molt més en tot plegat que la manca de “auto exigència” que hagi pogut tenir la societat catalana.
El que la societat catalana presenta no és un cas de perplexitat, sinó de malestar. Malestar que ha anat creixent a mida que la ciutadania ha pres consciència del cost que a Catalunya li suposa la seva integració dins d'un Estat espanyol centralista. En la fórmula del cafè per a tothom, la tassa més petita sempre és per Catalunya. Per això la nostra política, tradicionalment esperançada en una Espanya plural i moderna, està en crisi. Per això la nostra economia està de capa caiguda. I per això la gent del carrer està farta, que no perplexa. La perplexitat implica confusió, no saber què pensar, falta de comprensió de la realitat. El ciutadà del nostre país entén perfectament les causes dels seus problemes quotidians. El que la societat catalana no entén, i la deixa “perplexa”, és que no s'avanci amb fermesa, unitat i convicció cap a la solució: la sobirania.
Etiquetes de comentaris: Catalunya, economia, política, sobiranisme
Tret que s'indiqui el contrari, l'autor d'aquest bloc i de tots els articles que hi apareixen és Lluís Pérez Lozano, el qual els escriu i fa 
Una de cal y otra de arena... Tanto el estado del bienestar no nos beneficía tanto como en otras regiones (sobretodo en inversiones necesarias para poder ser motor europeo), como el sector privado catalán adolece de una falta de riesgo y de saber darle valor añadido importante. Si nos comparamos con Milán y su región (Lombardía) nuestro sector industrial y empresarial se parece muuuucho, pero en versión "poco riesgo" y "botigueta". Sabemos hacer negocios pero no sabemos hacerlos con más valor añadido, ni arriesgar tanto como nuestros amigos de la lombardía, y no sabemos aprovechar la red de empresas medianas y pequeñas que es buena para conseguir crear empresas más grandes sustentadas en esa red.
Lo del IEC no es nuevo, hay que rebuscar en los estudios del CTESC que hablan de la falta de competitividad de la economía catalana (por eso ya se han firmado 2 acuerdos para la internacionalización y la competitividad de la economía catalana, en base a los dictámenes del CTESC).
Posted by
Jose R. |
10:36 AM
Jose R., corregeix-me si m'equivoco: Extremadura és una de les comunitats que més ha crescut econòmicament en els darrers anys. Així "a bote pronto" i tenint sobre la taula l'enorme diferència de població empleada en el funcionariat que existeix entre Extremadura i Catalunya, dubto molt que es pugui atribuir a la primera una gran capacitat de risc empresarial.
L'editorial ho diu i jo també ho penso: no es tracta de negar que la falta de competitivitat sigui un factor important en l'explicació de la decadència econòmica catalana, però el dèficit fiscal no passa sense deixar factura. I em deixa "perplex" que un estudi impulsat per l'IEC ho passi per alt.
Posted by
Lluís |
10:40 AM
De fet, això en sociologia té un nom: "blaming the victim".
Posted by
Lluís |
10:40 AM
Bones
Davant de les últimes accions d'Albert Rivera (c's) us proposo que el dia 11 de Setembre en els nostres blogs pengem l'Estelada. Una campanya que he començat sola i que necessita de tots. En el fons són les nostres cases virtuals. Passa'l . Aquí us podeu baixar l'Estelada www.marroca.blogspot.com
Salut
Posted by
Mar Roca i Sol |
1:41 PM
Tanta història amb EI per acabar defensent un Front Patriòtic??????
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2989714
Posted by
Anònim |
2:10 PM
Pff què ràpid us ha deixat el temps en evidència, esperem almenys que enterreu aquesta fantasmada de nom que utilitzàveu, les coses són ben clares ja. d'esquerra, res de res (tanta com Psoe o Ciu)
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2989714
Just quan només fa quatre dies que intentaves, de manera no gaire convincent, vendre la moto de la unificació amb els del reagrupament dient "canviaria, això sí, la prioritat d'aquest respecte de l'eix nacional, i si t'hi fixes al final de l'article afirmo que EI no ha d'acceptar tal priorització en un projecte conjunt amb RCat, si aquest es dona (sic, faltes incloses)."
quina gràcia, quin final de trajecte més previsible
Posted by
Anònim |
3:31 PM
Als dos anònims,
La notícia que enllaceu ja ha estat convenientment corregida i ara diu el que hi ha: que ni els d'RCat renuncien a prioritzar l'eix nacional, ni nosaltres (amb l'Uriel al capdavant) a situar-lo en peu d'igualtat amb l'eix social. O sigui que ni Front Patriòtic ni pebrots en vinagre:
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2989848
"Rut Carandell ha explicat a VilaWeb que RCat no havia canviat en res el seu ideari després de la fusió amb el sector d'Uriel Bertran i Jaume Renyer. Al seu torn, Bertan ha corroborat que Reagrupament Independentista incidiria en la necessitat que ERC fomentés la convocatòria d'un referèndum d'independència, considerant igual de prioritaris els problemes socials i nacionals del país. Durant la campanya per escollir nova cúpula directiva, RCat i EI van discordar en quin dels dos eixos (nacional o social) havia de prioritzar la nova ERC."
Posted by
Lluís |
10:20 PM