One more time, en resposta a en Joan Arnera: som independentistes i d'esquerres, dammit!
De nou, en Joan Arnera, com ell mateix en una pretesa ironia reconeix, agafa part del que dic i omet allò que no li interessa per a autodonar-se la raó. Ho fa, a més, amb la seva proverbial humiltat i simpatia ("Sóc generós i en efecte reparteixo joc, perquè m’agrada discutir-me amb el Lluís Pérez, i perquè el xicot sempre m’ho posa fàcil, molt fàcil"). En un article, en Joan Arnera afirmava que només hi havia una candidatura rupturista dins Esquerra, la de Reagrupament.cat, i que per tant aquells qui pretesament defensàvem (esmentant-me precisament a mi) que Esquerra Independentista era també una candidatura rupturista mentíem. Jo li he dit que mai he afirmat que EI fos una candidatura rupturista, sinó que enfront del rupturisme d'RCat i del continuisme de Gent d'Esquerra i ERCFutur, Esquerra Independentista representa el canvi. El canvi tranquil i sense ruptura que la majoria de militants volem. I què diu en Joan Arnera al respecte? "Tu tens raó, Lluís: EI no és una candidatura rupturista. Tu tens raó. Per tant, dins d’Esquerra Republicana hi ha (tal i com dic jo) tres candidatures continuïstes (és a dir, no rupturistes) i una candidatura rupturista (és a dir, no continuista). Veus que fàcil?". Em pregunto què deu pensar en Joan Arnera respecte del canvi sense ruptura que va suposar l'accés de Gorbatxov al poder de la Unió Soviètica i l'inici de la perestroika. Pur continuisme, suposo. En fi.
Però, com diu en Joan Arnera, anem a la qüestió de fons. Que no és la que en Joan Arnera diu. Diu l'Arnera que només Reagrupament posa la "lluita per la sobirania" com a objectiu prioritari d'Esquerra ("des d'una òptica d'esquerres, per descomptat", diu). De fet, allò que diu Reagrupament va més enllà: constantment, parlen d'avantposar "l'eix nacional" a "l'eix social". I dins "l'eix nacional" hi han moltes coses que no formen part, com a tals, de la "lluita per la sobirania". Defensar l'oficialitat de les seleccions esportives catalanes, la immersió lingüística a l'escola o la presència del català a les institucions equival a prendre un determinat posicionament a "l'eix nacional", però no a "lluitar per la sobirania". Hi ha molta gent d'aquest país(ara per ara la majoria, de fet) que estan a favor de l'oficialitat de les seleccions esportives, de la immersió lingüística o de la presència del català a les institucions i que, no obstant, no volen ni sentir a parlar de l'autodeterminació o la sobirania. Dins l'eix nacional hi ha moltes coses que ens posen, als d'Esquerra, al costat de gent que no és pas sobiranista.
I la qüestió és: considerat això, hem d'avantposar sistemàticament l'eix nacional al social, com proposa Reagrupament? Un parell d'exemples del que podria significar això. Primer exemple: hem de prioritzar la lluita pel concert econòmic per sobre de la lluita per millorar la qualitat dels ambulatoris públics? Jo diria que sí, entre d'altres coses perquè la segona depèn en bona mesura de la primera. Segon exemple: hem de prioritzar l'oficialització de les seleccions esportives catalanes per sobre la millora del desastrós estat de l'escola pública catalana? Jo, personalment, ho dubto moltíssim. I si la primera qüestió pertany a l'eix nacional, la segona pertany a l'eix social.
Amb això vull dir una cosa que he repetit fins la sacietat en aquest bloc: que ni l'eix nacional ni l'eix social poden avantpossar-se l'un a l'altre. Tot partit, a la societat catalana, té una determinada posició en ambdós eixos i, per se, no hi ha cap dels dos que siguin predominant sobre l'altre. Normalment, la pretensió de fer passar un per sobre de l'altre sol emmascarar un determinat posicionament incòmode en l'eix que es pretén tractar de secundari. Quan algú diu que abans que catalanista és d'esquerres, normalment el que vol dir és que té una quota d'espanyolisme que no pot mostrar però a la que no vol renunciar. Quan algú, dins un partit d'esquerres com és Esquerra, diu que hem d'avantposar l'eix nacional a l'eix social, el que probablement està proposant és oblidar-se gardualment d'un eix on té un posicionament que dins Esquerra quedaria lleig defensar.
Esquerra ha sigut, històricament, un partit d'esquerres. I històricament ha entès que no hi ha manera d'implantar una societat lliure, justa i igualitària (que és l'objectiu de tota esquerra democràtica) als Catalunya si no és resguardant-la contra el poder polític d'un Estat hostil com l'espanyol; un Estat que impedeix que la llibertat, la justícia i la igualtat es puguin assolir a Catalunya, no ja només perquè ens sostreu els recursos econòmics necessaris per a bastir-hi un bon sistema de serveis i ajuts públics, sinó també perquè condemna a ser ciutadans de segona a tots aquells que, per decisió pròpia o per biografia familiar, tenim el català com a llengua d'ús social; perquè tracta la cultura autòctona de Catalunya com a pur folklore en tant que eleva la de Castella a la categoria d'art universal; perquè margina les possbilitats de territoris catalans econòmicament potents només per a que no facin ombra al centre de l'Estat, a Madrid; perquè, en definitiva, estableix que al seu interior hi ha cultures i territoris de primera i de segona, i posa traves artificials per a que els segons (per a que els habitants dels segons, caldria dir) prosperin tant com podrien fer-ho.
Durant la major part de la seva història, Esquerra ha considerat que alguna mena d'acord federal amb l'Estat espanyol era suficient per a protegir Catalunya dels perjudicis que l'Estat espanyol li suposava en termes de llibertat, justícia i igualtat. A finals dels anys 80, Esquerra passa a considerar el federalisme en clau espanyola com un impossible i a decantar-se, en conseqüència, per la opció independentista, estenent-se a més a més al conjunt dels Països Catalans per entendre que poden formar un projecte conjunt amb Catalunya. De manera que Esquerra és un partit d'esquerres i independentista, de la mateixa manera que és d'esquerres i està a favor de la laïcitat de l'Estat o que és d'esquerres i està a favor de la discriminació positiva. Pot establir prioritats segons el moment i segons la importància de cada temàtica, però "l'eix nacional" per a Esquerra no pot ser independent, superior i contraposat a "l'eix social": el seu posicionament en ambdós eixos està íntimament relacionat. Conec molt poca gent, al si d'Esquerra, que defensi la independència perquè sí. Tots tenim si fa no fa els mateixos principis que tenia la gent de l'Esquerra federalista dels anys 30, i discrepem simplement quant a l'eina estatal (l'Estat català dins la República Federal espanyola, en el cas de l'Esquerra d'abans; l'Estat català independent dins la Unió Europea, en el cas de l'Esquerra d'ara) que cal per a realitzar, a Catalunya, aitals principis.
Per això molts vam veure amb simpatia la idea de formar un Govern d'esquerres tot i que fos amb socis autonomistes, pel fet que cap altre partit, ni de dretes ni d'esquerres, volia acompanyar-nos en la lluita per la sobirania. Un altra cosa és si el que estem dient és que, a Catalunya, formar un govern que convoqués un referèndum d'autodeterminació (com a exemple d'una cosa que realment forma part de la lluita per la sobirania), encara que no fos un govern íntegrament d'esquerres, seria preferible a formar un govern d'esquerres que no tingués aquest objectiu programàtic. Aquí jo, i tots els companys d'EI, diríem: sí, sí i sí. De fet, quan es va formar el Govern d'Entesa una de les justificacions que fèiem servir els qui ho defensàvem era que importava que Esquerra estigués a Govern per tal d'aplicar el seu programa fins on fos possible, que cap dels dos partits amb els que Esquerra podia pactar per a formar govern (CiU i PSC) tenien intenció d'anar més enllà de l'autonomisme i que, per tant, posats a pactar amb l'autonomisme, millor fer-ho amb l'autonomisme d'esquerres. Jo mateix vaig dir, dins i fora de les JERC, i diria que també en aquest bloc, que no podíem quedar-nos a l'oposició fins el dia que tinguéssim majoria absoluta i que no tenia sentit pactar un govern amb CiU si no era per a convocar un referèndum d'autodeterminació, perquè insisteixo: posats a pactar amb l'autonomisme conservador de CiU, prefereixo que pactem amb l'autonomisme d'esquerres del PSC.
Jo crec que era la millor opció i segueixo pensant que era una bona aposta, però també penso que és una aposta que va néixer viciada per dos errors. Primer, que el pacte va ser tancat a corre-cuita davant l'amenaça que el PSOE pressionés el PSC per que aquest pactés amb CiU, i que aquesta rapidesa va comportar que el pacte estigui farcit d'ambigüitats que el PSC ha aprofitat per a prendre decisions en solitari per la via dels fets consumats. Segon, que Esquerra va entrar al Govern amb el complexe d'haver de demostrar que podia governar sense fer soroll, i que de tant no fer soroll al final el que ha acabat fent és callar-se. Per tant, Joan, estem d'acord: la pèrdua de 350.000 vots es deu, com tu dius, a la submissió als socialistes. En el que no estem d'acord és en que aquesta submissió fos el producte inevitable de pactar un govern amb els socialistes. Jo crec que les coses es podrien haver fet d'una altra manera, que el Govern d'Entesa podria haver-nos funcionat, i que encara estem a temps de millorar l'acord que el va crear.
Clar que sempre es podrà dir que, directament, Esquerra no ha de formar part de cap govern que no tingui per horitzó, com a mínim, la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació. No em semblaria pas una bogeria i en podríem parlar, però el cas és que aquesta opció no deixaria massa millor Reagrupament i els seus líders que Esquerra Independentista i els seus. Ho dic perquè, per si algú ho ha oblidat, en Joan Carretero va ser Conseller de Governació en un govern sorgit a partir d'un pacte que enlloc mencionava ni aital referèndum ni molt menys la independència. Un govern, per cert, pactat amb els malvats socialistes que RCat se suposa que no pot veure ni en pintura. Tothom té dret a rectificar (si és que en Carretero pensa que aquell Govern va ser un error, que fins on jo sé no ho ha dit), però que no em vingui en Joan amb la història aquesta de que RCat són els únics que representen un canvi genuí perquè l'Uriel va defensar públicament l'Acord d'Entesa. Aquí tothom ha traginat amb els socialistes i tothom ha evolucionat en la seva manera de veure els pactes amb ells.
I el que és més important: ningú vol trencar l'Acord d'Entesa. I ningú vol dir tampoc el Reagrupament. I és que Reagrupament afirma que aquest ha sigut un mal Acord que no s'hauria d'haver signat, però afirmen també que Esquerra no pot ser la responsable d'unes eleccions anticipades. I què proposen, doncs? Doncs simplement, marcar els socialistes i, sí en fan alguna de grossa (per exemple, empassar-se un dictamen del Tribunal Constitucional que trinxés el que queda de la reforma de l'Estatut), trencar amb ells. És a dir, exactament el mateix que Esquerra Independentista demana al seu manifest fundacional: traçar les línies vermelles que els nostres socis de govern no poden traspassar. Això sí: ni una paraula de Reagrupament en el sentit de millorar l'Acord d'Entesa, que és precisament el més urgent que tenim a fer pel que fa a les relacions amb els nostres socis de govern. Així doncs, no se de què es queixa en Joan quan diu que Esquerra Independentista no té intenció
RCat, doncs, no és una candidatura més "de canvi" que Esquerra Independentista. Si que és una candidatura de ruptura, per dues raons. La primera, perquè pretén desplaçar ideològicament el partit cap el centre, amb la idea que a Esquerra hi ha d'haver-hi lloc per a tot independentista encara que sigui democristià (Carretero dixit); això sí, sense simpatitzants d'Evo Morales, a dins (Carretero dixit, de nou; encara sort que l'eix nacional anava per damunt de tot!). I segon, perquè està basant el seu missatge en anar a la contra de l'actual direcció i en la necessitat de trencar amb ella. Allò del Si tu no vas, ells es queden, ja sabeu. En canvi, Esquerra Independentista segueix amb el discurs ideològic que es va formular un cop va acabar l'era Colom: Esquerra Republicana ha de tenir per horitzó ser el gran partit de centreesquerra d'aquest país per, així, empènyer aquest espai polític cap a l'independentisme. Esquerra Independentista descarta la idea de convertir Esquerra en la casa comuna de tots els independentistes, també els de dretes, a base de deixar el progressisme del partit a un segon terme. Esquerra Independentista, per contra, el que demana és prendre's seriosament aquesta tasca i definir, un cop fracassada la reforma de l'Estatut, quines son les següents passes concretes a donar per a assolir els objectius estratègics que Esquerra tenia com a partit ja abans de 2003. Demanem un canvi; d'idees, de gent, de pràctiques, perquè seguir com estem ara ens aboca al fracàs. Però no demanem una ruptura amb tot el discurs i la pràctica que ens van portar als èxits de 2003 i 2004.
I, per a acabar, un nou exemple de com en Joan Arnera oblida el que li interessa oblidar: assenyala que considero en Joan Puigcercós com "un excel·lent candidat a president", com dient "aquí teniu la prova que els d'EI son puigcercocistes camuflats", però s'oblida que exactament al mateix text on dic això d'en Puigcercós afirmo el següent del seu admirat Joan Carretero: "un candidat a president com en Joan Carretero, que té idees fermes i clares, “es menja la càmera” i no deixa indiferent a ningú. Els seus actes públics, a rebentar de gent, així ho demostren, i quin dubte hi ha que una de les virtuts del president ha de ser la de mobilitzar la gent en favor seu amb la força de la paraula". Em pregunto, Joan, si criticar Esquerra Independentista, que és molt legítim, precisa d'aquesta manera tan deshonesta de presentar els posicionaments dels seus seguidors. I és que és cert que és més fàcil criticar els adversaris, en aquest cas els d'RCat, ficant-los tots al mateix sac, afirmant que són finalment el mateix. Es pot "constituir els adversaris en una suma individualitzada" sense massa dificultats. Però no és ètic i porta de camí a la misèria. Ho dic perquè la frase és de Goebbels i, ja se sap, el que volia era fer trampa.
Però, com diu en Joan Arnera, anem a la qüestió de fons. Que no és la que en Joan Arnera diu. Diu l'Arnera que només Reagrupament posa la "lluita per la sobirania" com a objectiu prioritari d'Esquerra ("des d'una òptica d'esquerres, per descomptat", diu). De fet, allò que diu Reagrupament va més enllà: constantment, parlen d'avantposar "l'eix nacional" a "l'eix social". I dins "l'eix nacional" hi han moltes coses que no formen part, com a tals, de la "lluita per la sobirania". Defensar l'oficialitat de les seleccions esportives catalanes, la immersió lingüística a l'escola o la presència del català a les institucions equival a prendre un determinat posicionament a "l'eix nacional", però no a "lluitar per la sobirania". Hi ha molta gent d'aquest país(ara per ara la majoria, de fet) que estan a favor de l'oficialitat de les seleccions esportives, de la immersió lingüística o de la presència del català a les institucions i que, no obstant, no volen ni sentir a parlar de l'autodeterminació o la sobirania. Dins l'eix nacional hi ha moltes coses que ens posen, als d'Esquerra, al costat de gent que no és pas sobiranista.
I la qüestió és: considerat això, hem d'avantposar sistemàticament l'eix nacional al social, com proposa Reagrupament? Un parell d'exemples del que podria significar això. Primer exemple: hem de prioritzar la lluita pel concert econòmic per sobre de la lluita per millorar la qualitat dels ambulatoris públics? Jo diria que sí, entre d'altres coses perquè la segona depèn en bona mesura de la primera. Segon exemple: hem de prioritzar l'oficialització de les seleccions esportives catalanes per sobre la millora del desastrós estat de l'escola pública catalana? Jo, personalment, ho dubto moltíssim. I si la primera qüestió pertany a l'eix nacional, la segona pertany a l'eix social.
Amb això vull dir una cosa que he repetit fins la sacietat en aquest bloc: que ni l'eix nacional ni l'eix social poden avantpossar-se l'un a l'altre. Tot partit, a la societat catalana, té una determinada posició en ambdós eixos i, per se, no hi ha cap dels dos que siguin predominant sobre l'altre. Normalment, la pretensió de fer passar un per sobre de l'altre sol emmascarar un determinat posicionament incòmode en l'eix que es pretén tractar de secundari. Quan algú diu que abans que catalanista és d'esquerres, normalment el que vol dir és que té una quota d'espanyolisme que no pot mostrar però a la que no vol renunciar. Quan algú, dins un partit d'esquerres com és Esquerra, diu que hem d'avantposar l'eix nacional a l'eix social, el que probablement està proposant és oblidar-se gardualment d'un eix on té un posicionament que dins Esquerra quedaria lleig defensar.
Esquerra ha sigut, històricament, un partit d'esquerres. I històricament ha entès que no hi ha manera d'implantar una societat lliure, justa i igualitària (que és l'objectiu de tota esquerra democràtica) als Catalunya si no és resguardant-la contra el poder polític d'un Estat hostil com l'espanyol; un Estat que impedeix que la llibertat, la justícia i la igualtat es puguin assolir a Catalunya, no ja només perquè ens sostreu els recursos econòmics necessaris per a bastir-hi un bon sistema de serveis i ajuts públics, sinó també perquè condemna a ser ciutadans de segona a tots aquells que, per decisió pròpia o per biografia familiar, tenim el català com a llengua d'ús social; perquè tracta la cultura autòctona de Catalunya com a pur folklore en tant que eleva la de Castella a la categoria d'art universal; perquè margina les possbilitats de territoris catalans econòmicament potents només per a que no facin ombra al centre de l'Estat, a Madrid; perquè, en definitiva, estableix que al seu interior hi ha cultures i territoris de primera i de segona, i posa traves artificials per a que els segons (per a que els habitants dels segons, caldria dir) prosperin tant com podrien fer-ho.
Durant la major part de la seva història, Esquerra ha considerat que alguna mena d'acord federal amb l'Estat espanyol era suficient per a protegir Catalunya dels perjudicis que l'Estat espanyol li suposava en termes de llibertat, justícia i igualtat. A finals dels anys 80, Esquerra passa a considerar el federalisme en clau espanyola com un impossible i a decantar-se, en conseqüència, per la opció independentista, estenent-se a més a més al conjunt dels Països Catalans per entendre que poden formar un projecte conjunt amb Catalunya. De manera que Esquerra és un partit d'esquerres i independentista, de la mateixa manera que és d'esquerres i està a favor de la laïcitat de l'Estat o que és d'esquerres i està a favor de la discriminació positiva. Pot establir prioritats segons el moment i segons la importància de cada temàtica, però "l'eix nacional" per a Esquerra no pot ser independent, superior i contraposat a "l'eix social": el seu posicionament en ambdós eixos està íntimament relacionat. Conec molt poca gent, al si d'Esquerra, que defensi la independència perquè sí. Tots tenim si fa no fa els mateixos principis que tenia la gent de l'Esquerra federalista dels anys 30, i discrepem simplement quant a l'eina estatal (l'Estat català dins la República Federal espanyola, en el cas de l'Esquerra d'abans; l'Estat català independent dins la Unió Europea, en el cas de l'Esquerra d'ara) que cal per a realitzar, a Catalunya, aitals principis.
Per això molts vam veure amb simpatia la idea de formar un Govern d'esquerres tot i que fos amb socis autonomistes, pel fet que cap altre partit, ni de dretes ni d'esquerres, volia acompanyar-nos en la lluita per la sobirania. Un altra cosa és si el que estem dient és que, a Catalunya, formar un govern que convoqués un referèndum d'autodeterminació (com a exemple d'una cosa que realment forma part de la lluita per la sobirania), encara que no fos un govern íntegrament d'esquerres, seria preferible a formar un govern d'esquerres que no tingués aquest objectiu programàtic. Aquí jo, i tots els companys d'EI, diríem: sí, sí i sí. De fet, quan es va formar el Govern d'Entesa una de les justificacions que fèiem servir els qui ho defensàvem era que importava que Esquerra estigués a Govern per tal d'aplicar el seu programa fins on fos possible, que cap dels dos partits amb els que Esquerra podia pactar per a formar govern (CiU i PSC) tenien intenció d'anar més enllà de l'autonomisme i que, per tant, posats a pactar amb l'autonomisme, millor fer-ho amb l'autonomisme d'esquerres. Jo mateix vaig dir, dins i fora de les JERC, i diria que també en aquest bloc, que no podíem quedar-nos a l'oposició fins el dia que tinguéssim majoria absoluta i que no tenia sentit pactar un govern amb CiU si no era per a convocar un referèndum d'autodeterminació, perquè insisteixo: posats a pactar amb l'autonomisme conservador de CiU, prefereixo que pactem amb l'autonomisme d'esquerres del PSC.
Jo crec que era la millor opció i segueixo pensant que era una bona aposta, però també penso que és una aposta que va néixer viciada per dos errors. Primer, que el pacte va ser tancat a corre-cuita davant l'amenaça que el PSOE pressionés el PSC per que aquest pactés amb CiU, i que aquesta rapidesa va comportar que el pacte estigui farcit d'ambigüitats que el PSC ha aprofitat per a prendre decisions en solitari per la via dels fets consumats. Segon, que Esquerra va entrar al Govern amb el complexe d'haver de demostrar que podia governar sense fer soroll, i que de tant no fer soroll al final el que ha acabat fent és callar-se. Per tant, Joan, estem d'acord: la pèrdua de 350.000 vots es deu, com tu dius, a la submissió als socialistes. En el que no estem d'acord és en que aquesta submissió fos el producte inevitable de pactar un govern amb els socialistes. Jo crec que les coses es podrien haver fet d'una altra manera, que el Govern d'Entesa podria haver-nos funcionat, i que encara estem a temps de millorar l'acord que el va crear.
Clar que sempre es podrà dir que, directament, Esquerra no ha de formar part de cap govern que no tingui per horitzó, com a mínim, la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació. No em semblaria pas una bogeria i en podríem parlar, però el cas és que aquesta opció no deixaria massa millor Reagrupament i els seus líders que Esquerra Independentista i els seus. Ho dic perquè, per si algú ho ha oblidat, en Joan Carretero va ser Conseller de Governació en un govern sorgit a partir d'un pacte que enlloc mencionava ni aital referèndum ni molt menys la independència. Un govern, per cert, pactat amb els malvats socialistes que RCat se suposa que no pot veure ni en pintura. Tothom té dret a rectificar (si és que en Carretero pensa que aquell Govern va ser un error, que fins on jo sé no ho ha dit), però que no em vingui en Joan amb la història aquesta de que RCat són els únics que representen un canvi genuí perquè l'Uriel va defensar públicament l'Acord d'Entesa. Aquí tothom ha traginat amb els socialistes i tothom ha evolucionat en la seva manera de veure els pactes amb ells.
I el que és més important: ningú vol trencar l'Acord d'Entesa. I ningú vol dir tampoc el Reagrupament. I és que Reagrupament afirma que aquest ha sigut un mal Acord que no s'hauria d'haver signat, però afirmen també que Esquerra no pot ser la responsable d'unes eleccions anticipades. I què proposen, doncs? Doncs simplement, marcar els socialistes i, sí en fan alguna de grossa (per exemple, empassar-se un dictamen del Tribunal Constitucional que trinxés el que queda de la reforma de l'Estatut), trencar amb ells. És a dir, exactament el mateix que Esquerra Independentista demana al seu manifest fundacional: traçar les línies vermelles que els nostres socis de govern no poden traspassar. Això sí: ni una paraula de Reagrupament en el sentit de millorar l'Acord d'Entesa, que és precisament el més urgent que tenim a fer pel que fa a les relacions amb els nostres socis de govern. Així doncs, no se de què es queixa en Joan quan diu que Esquerra Independentista no té intenció
RCat, doncs, no és una candidatura més "de canvi" que Esquerra Independentista. Si que és una candidatura de ruptura, per dues raons. La primera, perquè pretén desplaçar ideològicament el partit cap el centre, amb la idea que a Esquerra hi ha d'haver-hi lloc per a tot independentista encara que sigui democristià (Carretero dixit); això sí, sense simpatitzants d'Evo Morales, a dins (Carretero dixit, de nou; encara sort que l'eix nacional anava per damunt de tot!). I segon, perquè està basant el seu missatge en anar a la contra de l'actual direcció i en la necessitat de trencar amb ella. Allò del Si tu no vas, ells es queden, ja sabeu. En canvi, Esquerra Independentista segueix amb el discurs ideològic que es va formular un cop va acabar l'era Colom: Esquerra Republicana ha de tenir per horitzó ser el gran partit de centreesquerra d'aquest país per, així, empènyer aquest espai polític cap a l'independentisme. Esquerra Independentista descarta la idea de convertir Esquerra en la casa comuna de tots els independentistes, també els de dretes, a base de deixar el progressisme del partit a un segon terme. Esquerra Independentista, per contra, el que demana és prendre's seriosament aquesta tasca i definir, un cop fracassada la reforma de l'Estatut, quines son les següents passes concretes a donar per a assolir els objectius estratègics que Esquerra tenia com a partit ja abans de 2003. Demanem un canvi; d'idees, de gent, de pràctiques, perquè seguir com estem ara ens aboca al fracàs. Però no demanem una ruptura amb tot el discurs i la pràctica que ens van portar als èxits de 2003 i 2004.
I, per a acabar, un nou exemple de com en Joan Arnera oblida el que li interessa oblidar: assenyala que considero en Joan Puigcercós com "un excel·lent candidat a president", com dient "aquí teniu la prova que els d'EI son puigcercocistes camuflats", però s'oblida que exactament al mateix text on dic això d'en Puigcercós afirmo el següent del seu admirat Joan Carretero: "un candidat a president com en Joan Carretero, que té idees fermes i clares, “es menja la càmera” i no deixa indiferent a ningú. Els seus actes públics, a rebentar de gent, així ho demostren, i quin dubte hi ha que una de les virtuts del president ha de ser la de mobilitzar la gent en favor seu amb la força de la paraula". Em pregunto, Joan, si criticar Esquerra Independentista, que és molt legítim, precisa d'aquesta manera tan deshonesta de presentar els posicionaments dels seus seguidors. I és que és cert que és més fàcil criticar els adversaris, en aquest cas els d'RCat, ficant-los tots al mateix sac, afirmant que són finalment el mateix. Es pot "constituir els adversaris en una suma individualitzada" sense massa dificultats. Però no és ètic i porta de camí a la misèria. Ho dic perquè la frase és de Goebbels i, ja se sap, el que volia era fer trampa.
Etiquetes de comentaris: Esquerra, esquerra independentista, Jaume Renyer, Joan Carretero, Joan Puigcercós, Rut Carandell, Uriel Bertran
Tret que s'indiqui el contrari, l'autor d'aquest bloc i de tots els articles que hi apareixen és Lluís Pérez Lozano, el qual els escriu i fa 
Bé, si em permets una mica de retòrica, ja que no soc l'únic que la fa servir.
Si l'EI és continuista. Reagrupament també ho és.
Al cap i a la fi Reagrupament te la pinta de voler anar al passat on és cridava independència cada X segons relegant a segon pla la resta de coses. Tot cridant-la des de l'oposició
I plans brillants, segurament pensats per una dotzena de persones tancades una setmana en una casa rural de Puigcerdà (com si fos l'elecció papal, oju i a pan i agua segurament) de declarar la independència quan Esquerra tingués majoria absoluta venen a demostrar això.
És a dir rupturista poc, si no que és tornar a una línia ja utilitzada
Si ets rupturista i vas aun model on els militants més grans diràn "això em sona. I remember..."
Al final resultat que cap candidatura és rupturista.
Estem tancats en un bucle infinit! Em cago en la puta marmota!!!
XD
Posted by
Abraham |
6:37 PM
LLuis Companys i Jover,
El president màrtir, digué:
"Hi ha ha moltes causes justes arreu del món per defensar, però Catalunya només ens té a nosaltres"
Autor: Lluís Companys
La qüestió nacional, més prioritària que la questió de classe.
Es molt maco, que des del comunisme més "ortodox" i "justificatiu" de la lluita armada (de boquilla, això sí), es pugui concloure que el Psc-Psoe i CDC són el mateix, des d'una consideracio nacional catalana.
Després venen els indis, es fumen la pipa de la pau, i s'acaba la pel.licula.
Des del (ha, ha) principi estalinista de les nacionalitats, i des del principi del "centralisme democràtic" (ha, ha) leninista, se'ns vulguin donar definicions, als qui mai hem tingut desviacions mentals totalitàries ni hem canviat d'ideologia, sobre el que es autonomisme, independentisme, regionalisme, federalisme, i el sant grial. Per cert, Rovira i Virgili, que era? Moltes coses, perque va escriure molt i molt. però que era? I?
Solè Tura era federalista? si? de bandera roja? del psuc? o del Psoe?
El canvi amb un dels qui ha estat 9 anys a l'Executiva amb Puigcercos i Carod? Ha, ha, molt bona, aquesta.
Com el canvi del Gorbachov, ha, ha.
Molt bó, el canvi del Gorbachov...Electoralment no s'ha menjat mai un donut.
Sort que va arribar la ruptura predmocràtica i democràtica de Ieltsin.
Encara podreu iconitzar més el Montilla comparant-lo amb el Gorbachov, però en cinema mut.
Salutacions
Andreu,
Des de la raó
(ni a l'esquerra, ni a l'extrema esquerra, ni a dalt, ni a baix, ni a la dreta, ni a l'extrema dreta, ni a la diagonal, ni a la gran via, ni a l'avinguda remolar)
Posted by
Anònim |
7:36 PM
Llúis, et puc donar un consell, és igual t'el dono igualment!
Quan facis un escrit mira'l d'estructurar una mica, no possant 1, 2, 3, 4,.. sinò amb arguments. Tan vas al primer tripartit com el segon tripartit com el futur tripartit com alguna cosa d'en puigcercos o coses k no tene res a veure. Tiu et fas una palla mental escribint.
1- Agafa un boli i un paper
2- Pensa que vols escriure
3- Fas un esquema com vols que sigui ( serà l'index)
4- Comença a escriure com un boig
5- Llegueix que has escrit
6- Modifica les coses que no queden clares ( amb aquest escrit moltes)
7- Torna a llegir el text
8- Modifica les coses que no queden clares
9- Torna a escriure el que realment vols que es doni a saber
10- Torno a llegir ( aqui pots saltar al punt nº 8 sinò pots continuar)
11- Torno a llegir
12- Torno a llegir
13- Despres vas i te la publiques
Dius tantes tonteries, tantes coses que no tenen sentit, barreges tantes coses, dius tantes bagenades que no se ni quina t'haig de replicar primer!
Esborra aquest post. I el divideixes amb 4 parts i ens alegres el dia amb un petit resum!
Per la meva part, contribuiré amb donar-te replica! I començaré pel que fa amb les jercs:
Tu dius:
Jo mateix vaig dir, dins i fora de les JERC, i diria que també en aquest bloc, que no podíem quedar-nos a l'oposició fins el dia que tinguéssim majoria absoluta
Jo pregunto:
Com és que l'Esquerra Independista, al qual heu robat el nom del col-lectiu, us veuen com uns butiflERCs?
http://hemeroteca.e-noticies.com/edicio-1936/actualitat/expulsen-a-empentes-les-jerc-del-fossar-de-les-moreres-28252.html
http://www.e-noticies.tv/canal-actualitat/homenatge-a-xirinacs-1014.html
http://www.e-noticies.com/actualitat/acusen-uriel-bertran-dhip%f2crita-i-oportunista-28893.html
Em pots explicar perque les JERCs ja no son un referen de l'independentisme?
Posted by
Pere Comas |
7:41 PM
Em deixava una cosa....
vosaltres voleu ser la majoria per aconseguir l'independencia?
Vosaltres = EI
Posted by
Pere Comas |
7:52 PM
Òstia Lluís, quines amistats!
Ja sé que don't feed the troll i tot això, i que tu mateix de vegades gastes una contundència considerable, però hi ha penya que li surt una mala bava...
Mira, jo sóc de la opinió que els que diuen que
1. Ni esquerres ni dretes, Catalunya
2. El que més s'assembla a un espanyol d'esquerres és un espanyol de dretes
3. Que s'ha de prioritzar l'eix nacional per davant de l'eix social
I totes aquestes coses...
Al final sempre són gent de dretes que acaben aliant-se amb les dretes espanyoles (com per exemple, CiU). Perquè clar, no hi veuen cap diferència.
Posted by
Pleitaguensam |
8:57 PM
No sé perquè li dónes tanta importància a aquest element. Si li dónes 10.000 voltes!
Per cert, l'altre dia al seu blog va escriure que un company teu de les JERC li queia bé només per afirmar que era de centre… però si ell mateix desenmascara les seves pròpies hipocresies.
Per cert, si el senyor Ieltsin era demòcrata i va fer tantes marevelles per Rússia, jo som la verge Maria -per cert, un altre que es desenmascara a ell mateix quan diu que només és a la raó.
Posted by
Joan |
11:27 PM
Els principals punts ERC, en la seva fundació l'any 1931, van ser:
El reconeixement de la identitat de Catalunya com a nació,
La defensa dels drets individuals de l'home i
La redistribució de la riquesa
Ben simple!
I això nomès o pot dur a terme la gent de Reagrupament. I saps perquè? Perque tenen la consciencia tranquila, el cor pur i és la unica candidatura que no ha estat a la direcció d'Esquerra i tenen el mateix dret a equivocarse, i temps al temps, desprès valorarem la feina feta!
Posted by
Francesc |
12:48 AM
Primer de tot, Francesc, la redistribució (igualitària) de la riquesa és un objectiu que no estic segur que RCat estigui en condicions de perseguir amb gaire enteresa. Més que res, perquè volen incorporar al projecte d'ERC a gent francament contrària a la redistribució de la riquesa però, això sí, independentista.
I tot això de la consciència tranquila i el cor pur... en fi, qualsevol que es miri la política amb una mica de realisme sap que el que menys hi abunda son els cors purs i les consciències tranquil·les. A mi que ningú m'expliqui el conte de "aquest és un bon jan i la resta no" perquè no m'ho crec. Parla'm de quin és el projecte polític d'RCat i de la preparació i la trajectòria polítiques de les persones que RCat proposa per a liderar-los, perquè la mitjana d'honradesa dels membres d'RCat dubto que sigui molt més gran o molt més petita que la dels de Gent d'Esquerra, d'ERCFutur o d'Esquerra Independentista.
Posted by
Lluís |
1:50 AM
Ei Lluís,
no sóc militant, simplement un votant o millor dit un ex-votant d'esquerra. Per això em permeto valorar una mica les diferents candidatures i francament la unica a qui realment confio es la de reagrupament.
I NO ENTRERË AMB DESQUALIFICACIONS DEL ALTRES CANDITATS
He tingut molt anys per veure com em prenen el pèl. I només et diré que el fet d'haver-hi quatre candidats, tres de les quals han estat governant. El fet et demostre que ni el parit estava cohesionat ni els seus liders s'entenien ni els votants entenen tan el desgavell d'esquerra. I els unics a liderar aquest nou projecte es Reagrupament. Pots estar d'acord o no però és la realitat de molts votants, perdó, ex-votants.
Com o faries tu per recuperar la credibilitat d'esquerra?
Posted by
Francesc |
9:32 AM
@Francesc
Tens raó: de les quatre candidatures, a tres d'elles hi ha algun candidat que ha estat governant. A Gent d'Esquerra hi ha en Puigcercós, que va ser conseller de Governació. A ERCFutur hi en Niubó, que va ser secretari general d'Esport de la Generalitat. I a Reagrupament.cat hi ha en Joan Carretero, que va ser conseller de Governació en un govern no-autodeterminista pactat amb els malvats socialistes; i la Rut Carandell, que va ser càrrec de confiança a Governació mentre hi havia en Carretero.
Per tant, la única candidatura on cap dels dos candidats ha estat governant és Esquerra Independentista. Ni l'Uriel Bertran ni en Jaume Renyer han estat mai a Govern. Per això em sorprén que des d'RCat es pretengui tenir un plus de puresa en quant a la tasca de plantar cara al PSC-PSOE, o en quant a marcar la diferència respecte de la direcció actual.
Em dius que la única candidatura en la que confies és RCat... però m'hauries d'explicar el per què.
Posted by
Lluís |
12:10 PM
Lluís:
He mirat de buscar el teu correu i no l'he trobat. T'agrairia que em fessis arribar un correu a la direcció ppsoe2000@yahoo.com per fer-te una proposta referent a les primàries.
Salut,
pep
Posted by
popota |
3:19 PM
Ei sóc l'anomin de l'altre pagina:
Que n'opnies d'aquest article?
http://perezlozano.blogspot.com/2006/12/la-segona-i-necessria-clarificaci.html#comments
....Aixís tu ets un socialista convençut?.....
....No parlo de si un sector té més poder polític, ni demés maniobres polítiques.... Hi ha maniobres politiques dins el partit peer tenir més poder? va calla? no ho sabies fa dos anys? L'Uriel de quines maniobres participava?
...A l'altre costat estarien aquells que, com en Puigcercós, aposten per definir ERC com partit socialista.... Va calla? deu ser per mantenir la cadira del poder!
....No saps quin significat te l'E, no tens criteri? Potser t'agradaria possar-hi.. E d'estupid?.... Potser s'hauria de dir SRC Socialisme Republicà de Catalunya!
Temps al temps i el temps dona la raó a la gent que ha esperat en silenci. Val més dir una bona paraula al seu moment que no moltes paraules i no dir res.
Tornem a recuperar el nom i deixem-nos de mariconades de dreta, centre o Esquerra,
som Catalans,
som Republicans!
Posted by
Anònim |
4:07 PM
@Anònim:
Saps el que és un troll? Un troll és algú que es fica a una discusió d'Internet a rebentar-la, a base d'atacar el personal, insultar i parlar de temes que no venen al cas. He anat tolerant el que cada cop era una actitud més "trollesca" fins a arribar a aquest últim comentari teu. Ni té a veure amb el que parlàvem, ni aporta res al debat, i si està fet amb ànim d'atacar-me i insultar-me ("estúpid").
Per tant, faré el que a Internet es fa amb els trolls: no donar-lis de menjar.
Posted by
Lluís |
4:11 PM
A l'esquerra de la raó= LA RAZON
El mitjà LA RAZON escollit per Uriel Bertran per a fer campanya.
A l'esquerra de la raó= LA RAZON
Posted by
Anònim |
5:41 PM
Els trolls, son comentaris generats automèticament per una màquina (digas-li ordinador).
Aquestes lletres que feu escriure a la caixeta "COMPROVACIÓ DE PARAULES" serveixen per evitar que algún troll es coli.
De res!.
Posted by
Josep-Empordà |
6:08 PM
Home Lluís, no era "pretesa" ironia, era ironia i punt.
(quan tingui temps, aquest cap de setmana, miro de contestar-te)
Va, reconeix que ens divertim!!!
Salut
Posted by
Joan Arnera |
6:18 PM
@Josep-Empordà:
El que tu descrius és un bot, no pas un troll. Un troll és una persona (no un ordinador, una persona) que es fica a una ciberdiscussió a rebentar-la a base de provocar el personal, sortir amb temes que no venen al cas i atacar i insultar la gent. Aquí tens la definició de troll segons la Viquipèdia:
http://es.wikipedia.org/wiki/Troll_(Internet)
@Joan Arnera:
A mi no em diverteix estar constantment recordant que només expliques la meitat del que dic. De fet em cansa bastant. No és per ser borde, però és així.
Posted by
Lluís |
8:48 PM
Lluís, torno a ser l'anonim!
No voldria pas insultar-te, només volia dir que era una estupidesa discutir si som d'esquerra, dreta o centre i mentrestant deixem oblidat l'eix nacional. L'eix que realment és important per aconseguir l'independencia.
Tampoc vull rebentar cap conserva que hi ha dins aquest bloc. A totes les meves aportacions porto tema de debat, la questió, es si tu vols entrar amb el debat, i,
si realment vols que intercanvi d'impresions, un cara a cara, un dia quedem per fer unes cervezetes i podem parlar, discutir i arreglar el mon, serà un plaer! Això si, que no faltin birres!!
Ei, que m'estic llegint els tots els teus articles d'opinió! A veure si encara no n'escric un llibre o una enciclopedia... (això també és una ironia)
El que si que m'has de reconeixer, és com canvien les opinions passat el temps. I sobretot com canvien els nostres politics quan veuen que els mossos es quadren quan passen per davant d'ells i això de tenir cotxe i xofer oficial i etc, etc,...
També volia fer referència al comentari d'en Francesc, tens raó quan afirmes que tots han estat al govern, però no tots han estat al tripartit II.
Ja veus que estic tonto i em sento culpable d'haver-te fet enfedar. I t'has sentit ofes amb algun comentari fora de to. En cap moment era la meva intenció!O sento!
Lluís, torno a ser l'anonim!
No voldria pas insultar-te, només volia dir que era una estupidesa discutir si som d'esquerra, dreta o centre i mentrestant deixem oblidat l'eix nacional. L'eix que realment és important per aconseguir l'independencia.
Tampoc vull rebentar cap conserva que hi ha dins aquest bloc. A totes les meves aportacions porto tema de debat, la questió, es si tu vols entrar amb el debat, i,
si realment vols que intercanvi d'impresions, un cara a cara, un dia quedem per fer unes cervezetes i podem parlar, discutir i arreglar el mon, serà un plaer! Això si, que no faltin birres!!
Ei, que m'estic llegint els tots els teus articles d'opinió! A veure si encara no n'escric un llibre o una enciclopedia... (això també és una ironia)
El que si que m'has de reconeixer, és com canvien les opinions passat el temps. I sobretot com canvien els nostres politics quan veuen que els mossos es quadren quan passen per davant d'ells i això de tenir cotxe i xofer oficial i etc, etc,...
També volia fer referència al comentari d'en Francesc, tens raó quan afirmes que tots han estat al govern, però no tots han estat al tripartit II.
Ja veus que estic tonto i em sento culpable d'haver-te fet enfedar. I t'has sentit ofes amb algun comentari fora de to. En cap moment era la meva intenció!
O sento!
Sólo hay dos cosas infinitas: el universo y la Estupidez humana. Y no estoy tan seguro de la primera.
Albert Einstein
Posted by
Anònim |
8:52 PM