« Home | One more time, en resposta a en Joan Arnera: som i... » | Crítica constructiva al republicanisme d'en Renyer... » | Mental Phrasing » | Elogi de totes les candidatures » | Hillary Clinton perd tota esperança » | Més optimista que mai! » | Manel Mas o la vènia dels socialistes catalans » | Crítica constructiva al republicanisme d'en Renyer... » | Nou vídeo d'Esquerra Independentista: per un Acord... » | Em premien »

Excel·lent editorial del Crònica contra ETA

Fa pocs dies naixia Crònica, un nou mitjà digital els impulsors del qual volen que "engresqui els lectors tant com a nosaltres i que faci la seva modesta aportació en la unitat del catalanisme i en l'enfortiment de la nostra tradició democràtica", tot afirmant que "parlarem de qüestions com el dret de decidir, el model de finançament, el traspàs de competències o el camí cap a la sobirania".

I el cas és que m'ha encantat llegir el següent editorial d'aquest nou diari de sensibilitat sobiranista, precisament perquè ve d'un diari de sensibilitat sobiranista:

ETA: Crueltat inútil que va contra un major autogovern

Què vol ETA? A hores d’ara, cada cop es fa més difícil contestar a aquesta pregunta. Perduts en un oceà de contradiccions i confusió, la temptació és pensar que els extrems es toquen, que la sorda violència en la manca de reconeixement de les aspiracions polítiques pot transformar-se, sense igualar-se, en el crit esfereïdor de la violència de morts, ferits i destrucció.

Avui, els objectius polítics d’ETA no poden ser fonament d’actuacions terroristes com la de la passada matinada. El País Basc, no pot quedar sotmès a una altra tirania, ni val confondre les exigències legítimes de més autonomia i independència amb aquestes actuacions d’ETA.

I, un cop arribats a aquest punt, què? La ràbia i el desconsol no aturen el comptador de les víctimes que, dolorosament, s’ha tornat a posar en marxa. Hauríem de reflexionar fins a quin punt aquests mateixos estats d’ànim no han col·laborat en el retrocés que vivim.

Més que mai, hem de demanar als responsables que assumeixin la tasca d’acabar amb el problema del que avui és ETA amb lucidesa i sense vacil·lacions, sabent que és un camí llarg. Les úniques tàctiques admissibles ho són si serveixen a l’objectiu d’acabar amb el problema i no és acceptable la seva instrumentalització si volem arribar a veure resultats. I tots hem de col·laborar : qui hagi de parlar, que parli. No volem més morts, ni ferits, ni destrucció.

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

Sobre mi

Arxius

Política de privacitat

Tret que s'indiqui el contrari, l'autor d'aquest bloc i de tots els articles que hi apareixen és Lluís Pérez Lozano, el qual els escriu i fa devolució expresa d'ells al Domini Públic, exceptuant els escrits anteriors a l'11/08/2006, que queden sota la llicència Art Lliure

Les meves raons per a optar per la devolució i no per Creative Commons.

Participo a les xarxes:

Campanyes

Blocs

Botons

Powered by Blogger
and Blogger Templates