Elogi de totes les candidatures
Ara que totes les pre-candidatures al procés congressual d'Esquerra s'han convertit, des de dilluns, en candidatures, voldria fer un elogi de totes elles, malgrat estar clarament a favor d'una en concret. Penso que totes elles reuneixen actius importants pel partit, que cadascuna té la seva part de raó i que totes hauran de ser presents a la propera Executiva tenint en compte molts criteris entre els quals, per descomptat, s'haurà de trobar el del suport electoral rebut.
- Reagrupament.cat (Joan Carretero per president, Rut Carandell per secretària general): tenen el mèrit indubtable d'haver sigut els primers en assenyalar públicament que el partit estava perdent pistonada, moltes vegades entre la incomprensió i les crítiques de gent entre la qual m'hi compto. Crec que van equivocar-se en el diagnòstic (no crec que el Govern d'Entesa hagi sigut el problema, sinó que el problema ha sigut la manera en que hi hem participat) però que encerten en moltes de les receptes que proposen; particularment, la de separar el lideratge orgànic del partit del lideratge electoral-institucional. No comparteixo la seva idea de separar l'eix nacional del social tot prioritzant el primer al segon, però si que crec que expressen una estesa opinió de que el partit hauria de recuperar l'agosarament com a partit catalanista que el va caracteritzar fins l'any 2003. Compten amb una candidata a secretaria general poc potent i poc coneguda per la militància, però amb un candidat a president com en Joan Carretero, que té idees fermes i clares, “es menja la càmera” i no deixa indiferent a ningú. Els seus actes públics, a rebentar de gent, així ho demostren, i quin dubte hi ha que una de les virtuts del president ha de ser la de mobilitzar la gent en favor seu amb la força de la paraula.
- ERCFutur (Ernest Benach per president, Rafael Niubó per secretari general): recull sens dubte el suport d'una de les famílies polítiques més importants d'Esquerra i l'aval de l'home que, juntament amb Joan Puigcercós, ha dirigit els destins del partit durant els darrers 12 anys. Un home, en Carod, que a més a més és en bona mesura el creador del discurs que el partit ha vingut sostenint des de l'any 96, discurs que ens ha permès trencar el sostre electoral i social del partit. La candidatura compta amb un líder tan ben vist per la opinió pública com és l'Ernest Benach i amb algú de la trajectòria i la preparació d'en Rafael Niubó, malgrat que aquest últim és sens dubte poc conegut per la militància. Aposten clarament i intel·ligent per l'ús d'Internet com a eina política. I, finalment, han tingut la valentia d'adoptar la proposta d'Esquerra Independentista de fixar com a horitzó a mig termini del partit la convocatòria un referèndum d'autodeterminació pel 2014, horitzó en el que estan insistint de manera permanent. Malgrat tot, considero que son clarament la candidatura amb menys opcions a guanyar al menys un dels dos càrrecs en joc; el fet que hagin sigut, globalment, els que menys signatures han recollit, no fa sinó confirmar la meva impressió.
- Gent d'Esquerra (Joan Puigcercós per president, Joan Ridao per secretari general): es tracta de la candidatura de l'aparell, i quan dic això no ho dic en un sentit negatiu sinó afirmant que el gruix de l'estructura de quadres del partit i de representants institucionals del mateix li està donant suport. És a dir, que compta amb el suport del gruix de la gent que més directament i dedicada inverteixen les seves hores en el partit, i no sempre de manera remunerada. El seu punt més feble és sens dubte en Joan Ridao, que malgrat la seva innegable vàlua no té el perfil adequat per a ser secretari general, com sembla que comencen a pensar fins i tot molts membres i simpatitzants de Gent d'Esquerra. Joan Puigcercós, en canvi, és sens dubte un excel·lent candidat a president: bon orador, conegut per la opinió pública i amb idees clares quant al perfil progressista que ha de mantenir Esquerra. No és una candidatura que aporti renovació, però si experiència. I, com en el cas d'ERCFutur, han tingut la valentia d'adoptar una de les propostes fundacionals d'Esquerra Independentista: la de condicionar tot pacte post-electoral al 2010 al compromís dels socis de torn amb una Llei Catalana de Consultes Populars i la consecució d'un sistema de concert econòmic per a Catalunya.
- Esquerra Independentista (Jaume Renyer per president, Uriel Bertran per secretari general): què he de dir? És la candidatura per la qual he signat tant en el cas de la presidència com de la secretaria general, i és la candidatura per la qual (si res significatiu canvia) votaré tant en un cas com en l'altre. Crec que ni representen el rupturisme d'RCat ni el continuisme d'ERCFutur i de Gent d'Esquerra; entre un i altre extrem, EI representa el canvi. És, també, la candidatura d'on han sorgit moltes de les les idees centrals que ara altres candidatures estan adoptant i defensant. I és la candidatura a la que de manera més clara s'estan apropant els intel·lectuals que pels volts de 2003 van començar a donar suport a Esquerra i que havien anat quedant decebuts per la marxa del partit. El seu candidat a la presidència és algú com en Jaume Renyer, sens dubte poc conegut per la militància però amb un sòlid discurs polític i que a les primàries tarragonines d'abans de les eleccions generals ja va demostrar fins a quin punt podia mobilitzar la militància en favor seu fins i tot contra la opinió de l'aparell. I el seu candidat a la secretaria general és l'Uriel Bertran: joventut, atreviment, experiència política i organitzativa farcida d'èxits, idees clares, coherència i un do de paraula difícilment discutible.
Etiquetes de comentaris: Ernest Benach, Jaume Renyer, Joan Carretero, Joan Puigcercós, Joan Ridao, Rafael Niubó, Rut Carandell, Uriel Bertran
Tret que s'indiqui el contrari, l'autor d'aquest bloc i de tots els articles que hi apareixen és Lluís Pérez Lozano, el qual els escriu i fa 
Jo he signat pel Puigcercós i en Ridao, perquè crec que són l'equip que més garanties poden donar per fer una Esquerra forta i cohesionada, lluny de les quotes que imposava "el clan de l'avellana", que massa sovint plenava de gent poc competent llocs claus pel partit i el país.
Amb tot, també crec que són la garantia sempre i quan també incorporin a l'equip, com han dit que faran, la gent més ben preparada de la resta de candidatures, per, entre tots, fer d'aquest partit el motor per tenir un país lliure.
Posted by
Joan |
6:04 PM
Rut Carandell, la propera Secretària General d'ERC. La millor opció per a tornar a ser un referent propi, no satel.litzat al voltant del Psoe-Psc.
Rut Carandell
El dia D
El dia 7 de juny i sobretot el dia 14 de juny Esquerra Republicana de Catalunya es juga la possibilitat de tornar a ser el referent de l’independentisme i de l’honestedat política.
Perquè això sigui possible cal que, primerament, el seu procés congressual es desenvolupi de forma totalment transparent i exemplar. Cap altre partit ara mateix pot presentar un balanç de democràcia interna tan clar.
Hem de fugir de sectarismes i de temptacions autoritàries de la direcció actual i garantir que totes les candidatures tenen els mateixos drets i els mateixos recursos per fer la campanya.
En això hauríem de ser exquisits.
Si ho fem així serà clar que, com a partit, amb valors republicans, la democràcia ens enforteix i ens legitima per ser exigents en la seva aplicació externament del nostre partit.
Per poder lluitar per les llibertats, ERC ha de ser un partit lliure internament!
Ara que estic visitant moltes seccions locals i parlant amb molts militants i simpatitzants veig que hi ha moltes ganes de tornar a recuperar la il•lusió i la lluita per les nostres llibertats.
Ens demanen sobretot que recuperem la coherència i el compromís amb els ciutadans i que ERC torni a ser un partit útil a la societat a la qual serveix .
Nosaltres sabem que un partit es construeix des de la base amb la il•lusió i la força dels seus militants.
Recuperem-la i tornem a sentir-nos orgullosos de ser-ne.
Tots plegats podrem fer el canvi i que les servituds amb els nostres socis espanyolistes no ens facin mossegar la llengua per defensar la plena sobirania dels Països Catalans ni la demanda a la metròpoli espanyola de la devolució dels recursos que ens calen per fer les polítiques socials que els nostres ciutadans necessiten.
Renovem ERC, ara podem.
Amb Reagrupament, amb Carretero i amb Carandell, de President i de Secretària General.
Només han militat, a la seva vida, a ERC. Fidelitat des del primer dia al partit del president Macià.
Han demostrat capacitat de gestió, politica i d'administració.
Puigcerdà, sota l'alcaldia de Carretero. Derrotà a CiU i a Psc-Psoe, augmantà la confiança en ERC i actualment les primeres forces de Puigcerdà, son, per aquest ordre, les dues forces nacionalistes catalanes: ERC i CiU.
El sucursalisme ha estat batut i disminuöt fortament.
Gràcies a Carretero.
I la conselleria de Governació, amb Carretero i Carandell ha funcionat com mai, sense cap sectarisme, oberta, rigorosa, i sempre , només, amb la bandera catalana enlairada.
Mai es va baixar, com va fer en Puigcercos.
Durant 3 anys es va fer molta i molt bona feina, i la prova es que, després, en any i mig anys, la direcció de la E (en una executiva on hi formaven part Uriel Bertran Joan Ridao, Puigcercos i Carod,) ha situat a 3 consellers d'Esquerra diferents, una autèntica bestiessa.
(Vendrell, 3 setmanes; Puigcercos, 14 mesos, Ausàs, 1 mes i mig..)
L'administracio de la Generalitat és una cosa molt important i molt seriosa i un partit no pot utilitzar-la en funció dels seus probmes o urgències internes.
Entre les 4 candidatures, nomes la de Reagrupament, amb Carretero i Rut Carandell, no ha estat mai al sí de la Comissio Executiva del partit, en aquest trienni negre, de decanddència, manca de confiança, pèrdua accelerada i molt important d'electors i dependència total del Pse-psoe.
Reagrupament, l'alternativa de l'independentisme preparat, fidel, no dependent de ningú, i plenament racional.
Posted by
Anònim |
6:10 PM
Lluís, explique'm perque s'han perdut 350.000 vots?
Tu ets militant però qui decideix a les institucions publiques son els vots és la ciutadania que no votarà pel Lider d'esquerra. Quan votis no pensis només per tu: pensa pel País, pels simpatitzants, pels teus fills i nets, pel veí, pel nostre futur, per la renovació, pels nous aires, per lo que és i representa ERC, per en Companys i en Macià, per etc.. etc..
Et donaré pistes perquè t'adonis que Puigcercós i l'Uriel és el mateix: el lema de campanya.. gent d'esquerra i esquerra independentista.. hi ha paraules coincidents? Que algú s'encuidava de les campanyes electorals amb el famos lema d'esquerra? Puigcercos uns quants anys al poder i l'uriel al seu servei. Surt Reagrupament i per causalitat l'uriel es revela contra en Puigcercós. Et recordo que els dos estaven al a direcció d'esquerra. Et dono més pistes?
Posted by
Aires de Pagès |
12:26 PM
Fins hi tot en entrades on s'elogia a totes les candidatures. Ens trobem amb els sectarismes/bestieses i odis entre companys d'un mateix partit
Posted by
Abraham |
3:07 PM
Per fi algú amb coratge per elogiar a tothom. Molt necesari dins ERC.
Jo he signat per Gent d'Esquerra, encara que EI compta també amb les meves simpaties. Rcat no els votaré i penso que representen un sector de la nostra militancia i electoral que també em de satisfer perquè representen la puresa ideológica en el terreny nacional.
Pel que fa Esquerra Futur crec que és la candidatura més artificial, encara que amb tot el dret de presentar-se.
Salutacions, company.
Posted by
Jaume |
1:38 PM
Hola Lluís,
et vull fer una petita reflexió sobre la teva vida, els textos són extrets de la teva propia web:
http://perezlozano.blogspot.com/2006/08/algunes-lnies-sobre-mi-mateix.html
1- Amb 12 anys vaig llegir el Manifest Comunista i des d’aleshores m’he considerat socialista.
2- la independència del meu país i la substitució del capitalisme pel socialisme
3- sóc membre actiu de les ciber-xarxes Red Progresista - Somos de Izquierdas i Socialdemocracia.org
4- Políticament, em considero republicà, socialista, independentista, feminista, ecologista i pacifista. Donat què oriento tots aquests idearis cap a una pràctica política reformista, es podria dir de mi que sóc un socialdemòcrata, un socialista reformista
Vols dir que tu realment ets socialista? Ei no passa res, benvingut al club ERC si realment t'interesa aconseguir l'indendepncia del nostre País.
El meu veí es del PP, però també és català com nosaltres. Ell diu que el dia que els catalans estem per la independencia ell estarà el nostre costat, ja esta bé de robarnos els calers que són nostres. Els vascos tan HB o PSE o PNV o PP, no es possen d'acord amb quin model de País volen però si que tenen molt clar que els calers son seus.
Reflexiona amb el que acabo d'explicar, per aconseguir tot el que demanes primer em de tenir una canditadura ruptista amb el sistema actual de gestió del partit per aconseguir l'independencia!
I si creus que tot i aixi ets socialista independentista, des de les files del PSC pots treballar activament per aconseguir, al nostre costat, l'independencia!
Posted by
Aires de Pagès |
2:48 PM
Aires de Pagès:
1) Sóc d'esquerres i més concretament socialdemòcrata (i la socialdemocràcia és una de les famílies del socialisme europeu), cosa que vol dir que sóc partidari de tenir un Estat democràtic fort, que intervingui a la vida econòmica i social per tal de garantir els drets socials de la ciutadania i la igualtat d'oportunitats entre tots els ciutadans. I, en efecte, crec que per a bastir aquest projecte a Catalunya i als Països Catalans necessitem independitzar-nos d'Espanya.
2) Esquerra i PSC son dos partits amb una situació a l'eix dreta/esquerra similar (potser Esquerra està una miqueta més a l'esquerra que el PSC), i allò que els diferencia és que el PSC és (com la CiU realment existent) autonomista i en canvi Esquerra és independentista. Com que sóc independentista i d'esquerres, suposo que veuràs tan lògic com jo que m'apunti a projecte independentista i d'esquerres com el d'Esquerra abans que a un projecte autonomista i d'esquerres com el del PSC. Així doncs, no sé a que ve la teva invitació a militar al PSC.
3) No sóc partidari d'una ruptura dins el partit. Ho seria si pensés que tot el que ha fet l'actual direcció està malament i que son tots una colla d'ineptes o de venuts. Com que no ho penso (i als resultats de 2003 em remeto), no sóc partidari de la ruptura. Però si que penso que l'actuació de la direcció durant els darrers tres anys ha estat farcida d'errors greus que ens han portat a la situació actual de fallida electoral i de pèrdua de pes polític i social. Per això, sense ser partidari de la ruptura, si que sóc partidari del canvi dins el partit. Per això dono suport a Esquerra Independentista, a l'Uriel Bertran i a en Jaume Renyer.
Posted by
Lluís |
2:59 PM
Hola Lluis,
et tinc que donar la raó amb que no sóc partidari d'una ruptura dins el partit i també sóc partidari del canvi dins el partit. (Les mateixes paraules que has fet servir tu)
Com que t'agrada llegir et passo uns enllaços molt interessants:
Un sobre l'opinió de l'Anasagasti sobre d'Esquerra desprès de les eleccions al Parlament de Catalunya, i com un profeta , "al tiempo", el següent desastre sobre les eleccions al Gobierno Español.
http://ianasagasti.blogs.com/mi_blog/2006/11/la_izquierda_ab.html
L'altre enllaç és la valoració de Uriel Bertran defensant el tripartit quan ell estava dins la direcció d'Esquerra. Rcat va sorgí quasi bé l'endemà mateix del segon tripartit. Quan va ser reconegut oficialment per Esquerra, casualitats de la vida, surt el sector crític de l'Uriel. No entraré en valoracions ni en cap discussió sobre si l'Uriel és el submarí d'en Puigcercós o no, personalment crec i penso que ho és!
http://hemeroteca.e-noticies.com/edicio-1680/eleccions/pacte-per-la-poltrona-13184.html
I els últims enllaços son sobre la valoració de la gent del carrer. Una és d’en Jaume, el noi de la crema de fotos del rei, no volen el suport de l’Uriel per ser un farsant i només buscar la seva foto a la portada de la noticia! L’altre enllaç és sobre el dia de la Diada Nacional quan les JERCs van anar al fossar de les Moreres.
http://www.e-noticies.com/actualitat/acusen-uriel-bertran-dhip%f2crita-i-oportunista-28893.html
http://hemeroteca.e-noticies.com/edicio-1936/actualitat/expulsen-a-empentes-les-jerc-del-fossar-de-les-moreres-28252.html
Quan veig aquestes imatges el cor se’n trenca amb mil trossos i em pregunto: Que collons està passant? Com potser que grups independentistes s’insultin els uns amb els altres? Com potser això quan tots defensem el mateix: La Independència del nostres País, quasi acabem anant a hòsties entre nosaltres? És molt trist, massa trist veure que la gent de casa no ens posem ni d’acord amb qui és el nostre enemic i contra qui em de lluitar!
Jo i Tu pensem molt diferent però si que tots dos volem el mateix: un futur millor pel nostre País!
De les quatre candidatures que hi ha, tres d’aquestes, és continuar amb el mateix model de partit i només una demana canviar tot això. Jo tinc clar el meu vot. Perquè, no només penso per mi sinò ans el contrari, penso amb reagrupar aquests 350.000 mil vots perduts, amb reagrupar totes les sensibilitats del meu parit i amb reagrupar totes les idees d’independentisme que hi ha el meu País amb una sola veu!
Salut i Revolució
Posted by
Aires de Pagès |
7:54 PM