Discussió Carretero - Uriel
Aquí les afirmacions d'en Carretero sobre l'Uriel i sobre Esquerra Independentista:
I aquí la resposta de l'Uriel:
Carretero, millor amb la veritat
Des de que els companys de Reagrupament.cat, ara fa uns dies, van penjar un vídeo al seu web titulat “diferències amb EI”, on s’hi esplaia el mateix Carretero, que tenia ganes d’escriure uns quants aclariments sobre les coses que allà s’afirmen i que no són certes. Per prudència, però, he trigat uns quants dies a fer-ho, ja que esperava que s’atenguessin alguns missatges al seu web que demanaven de corregir les errades, però com que el vídeo continua allà impertèrrit i m’imagino que acabarà esdevenint el dogma més o menys oficial, no tinc altre remei que explicar, amb recança, que supura alguns prejudicis, d’una manca molt preocupant de rigor, atenent al fet que Carretero vol ser escollit President d’ERC, i d’algun menyspreu injust cap a d’altres companys de partit. Tot seguit contesto a algunes afirmacions...
“Uriel Bertran va estar dotze anys a l’executiva, dotze!”
Amb vehemència, i reiterant-ho fins a dues vegades, Carretero etziba que he format part de l’Executiva Nacional d’ERC dotze anys. No és cert. He representat les JERC a l’Executiva sis anys (des de desembre de1997 a novembre de 2003) pel fet d’haver estat el seu Secretari General, i només hi he estat tres anys més (des de juliol de 2004 fins al juny de 2007) com a Secretari d’Imatge i Comunicació, fins que em van obligar a abandonar-la arran de la publicació del manifest crític que origina Esquerra independentista. En total hi he estat nou anys, només tres amb responsabilitats a ERC, fins que vaig plegar, i sis de forma indirecta, en tant que ocupava una responsabilitat a les JERC, que no a ERC.
“Renyer és un convidat d’última hora d’Esquerra independentista”
A part que el to és impropi alhora de referir-se a un altre candidat a la presidència d’ERC, en Jaume Renyer col·labora amb Esquerra independentista des del principi, ara fa un any, quan va acceptar de prologar el llibre col·lectiu “Independència 2014” que vam escriure durant els mesos de juliol i agost de l’any passat, només dos mesos després d’haver-nos formalitzat com a col·lectiu.
“Uriel Bertran mai havia posat en qüestió l’estratègia del partit”
Recordo a Carretero assistint com a convidat a alguna reunió de l’Executiva Nacional d’ERC. I si ell també em recorda a mi, podrà explicar que moltes de les meves intervencions a l’Executiva sempre van exigir traçar línies vermelles que el PSC no es podia saltar. Després del pacte Mas-Zapatero sobre l’Estatut vaig demanar que es fes públic un ultimàtum d’una setmana al PSOE i que passat aquest temps adoptéssim un posicionament contrari a l’Estatut (per això en Carod-Rovira em va senyalar, conjuntament amb Carretero i les JERC, com a responsable de promoure el No a l’Estatut), després vaig col·laborar activament en la organització de la manifestació del 18 de febrer contra les retallades a l’Estatut i vaig impulsar campanyes contundents des de la Secretaria d’Imatge i Comunicació amb eslògans com “Cap retallada a Madrid” i “Stop a la farsa”.
Durant el segon tripartit vaig exigir sempre ambició programàtica. Per això, quan aquesta es va evidenciar nul·la, i després de les eleccions municipals, per tal de no interferir en els resultats electorals d’ERC, vam organitzar Esquerra independentista.
“Puigcercós sabia de l’aparició del manifest d’Esquerra independentista”
Ell i tota l’Executiva del partit, perquè el dia abans que aparegués publicat vaig trucar personalment a molts dels seus membres. Em semblava que, malgrat les discrepàncies, era honest per la meva part avisar als meus excompanys de direcció que pensàvem portar a terme una iniciativa d’aquesta magnitud, i era just que no se n’assabentessin en primer terme a través dels mitjans de comunicació. Després de la publicació del manifest diversos membres de la direcció em van advertir que aturés la iniciativa o que hauria de plegar de l’Executiva d’ERC. Tots sabeu què va acabar passant.
Les interpretacions que es van fer d’aquest manifest van ser moltes. Alguna afirmava que tot plegat era per “frenar en Carretero” (aquesta era una afirmació interessada de membres de l’Executiva per poder seguir aparentant que tot estava controlat i així debilitar-nos, i per això la feien córrer). Penso que en realitat va succeir tot el contrari. Com el mateix Carretero va afirmar en el seu moment, aquest text venia a donar-li la raó amb plantejaments que ell mateix
Aquest manifest va ser, per a tota la gent d’Esquerra independentista, un gest de llibertat, de maduresa, d’autoestima i que ens va permetre recuperar la iniciativa política que dins de l’Executiva teníem restringida. Per això hem pogut arribar forts fins a aquest moment, perquè va ser un gest sincer i honest.
Per últim, Carretero no pot oblidar que ell mateix va ser proposat per Puigcercós per ser Conseller de la Generalitat, i mentre va ser Conseller mai va criticar el tripartit. Tots, en aquesta vida, col·laborem amb persones que, arribat un determinat moment, et fallen, o hi discrepes, i llavors decideixes seguir el teu propi camí. Ell així ho ha fet i mai se li ha retret que col·laborés amb Puigcercós, jo demano el mateix respecte.
“Hem intentat tres vegades arribar a acords amb ells i no ha estat possible”
Tot al contrari, sí ha estat possible. Al reglament del Congrés aprovat pel Consell Nacional vam presentar-hi exactament i literal les mateixes esmenes acordades en una reunió a Valls. I si les vam presentar cadascú per separat va ser perquè EI no estava d’acord en anar als tribunals espanyols si el Consell Nacional no les aprovava (com sí havia anunciat Carretero que faria). Al final, però, Reagrupament no va anar tampoc als tribunals. Cosa que creiem que ha estat un encert. A la justícia espanyola no li correspon resoldre les discrepàncies que es produeixin dins d’ERC.
Un altre acord al que vam arribar va ser el de votar-nos conjuntament les esmenes a la Conferència Nacional. Tema que de seguida explico arran de la frase que pronuncia Carretero en l'esmentat vídeo, i que tot seguit reprodueixo...
“A la Conferència Nacional no van voler votar la nostra esmena a la totalitat”
Aquesta les supera totes, perquè tothom que hi era sap que la vam votar. Perquè tothom ho va poder veure. Encara que hi havia molta gent que pensava (entre els quals jo mateix) que era un error presentar una esmena a la totalitat, tres fileres senceres de membres d’Esquerra independentista, asseguts als primers rengles de la platea, van aixecar el cartró del sí per votar l’esmena a la totalitat de Reagrupament. Jo el primer. Potser no tothom adherit a EI ho va fer (al nostre moviment la gent és lliure), però sí la gran majoria. De la mateixa manera, moltes de les persones que van votar l’esmena a la totalitat de Reagrupament van marxar de la sala immediatament després d’aquesta votació i no van votar les nostres esmenes parcials, i això mai ho ha criticat Esquerra independentista.
“tots els seguidors d’Esquerra independentista votarien abans Puigcercós que a mi...”
Tots els seguidors d’Esquerra independentista votaran abans que Carretero o Puigcercós en Jaume Renyer. I penso que Carretero hauria de tenir un profund respecte cap a un militant històric de l’independenetisme, amb més de 10 llibres publicats, i que ha actualitzat la ideologia republicana al servei d’una ERC que volem majoritària. Si preferíssim Carretero a Puigcercós ens hauríem apuntat a Reagrupament, i si preferíssim Puigcercós a Carretero ens hauríem apuntat a Gent d’Esquerra. De la mateixa manera que si preferíssim CiU al PSC ens hauríem apuntat a CiU i si preferíssim el PSC a CiU ens hauríem apuntat al PSC. El que passa és que nosaltres preferim ERC als altres dos i preferim en Jaume Renyer als altres dos. Tan difícil és d’entendre? El maniqueisme no és una bona manera de plantejar la política, perquè t’obliga a rebutjar sempre la tercera opció que sovint és la millor.
Amb Reagrupament ens diferencia, en primer lloc, la seva aposta de virar cap al centre ideològic (nosaltres volem una ERC lleial al seu nom: republicana i d’esquerres, amb voluntat d’estar amb la majoria de la gent, al costat dels moviments de base, socials, veïnals, ecologistes, de la pagesia...) i, en segon lloc, l’estil de lideratge únic i personalista que volen per acabar amb el poder bicèfal (nosaltres aspirem a posar fi al poder bicèfal no amb un lideratge únic sinó amb un lideratge plural, amb l’Hèctor, l’Elisenda, en Jaume, la Pilar, etc...).
Una vegada aclarit tot això vull acabar desitjant, molt sincerament, el millor per a Reagrupament i a Carretero. Penso que és un moviment honest i amb ganes de canviar les coses. Però per aconseguir el canvi i el rellançar ERC és imprescindible que tots plegats treballem des de la discussió constructiva i sempre amb la veritat per davant. Una abraçada.
En fi, traieu vosaltres mateixos les vostres pròpies conclusions.
Des de que els companys de Reagrupament.cat, ara fa uns dies, van penjar un vídeo al seu web titulat “diferències amb EI”, on s’hi esplaia el mateix Carretero, que tenia ganes d’escriure uns quants aclariments sobre les coses que allà s’afirmen i que no són certes. Per prudència, però, he trigat uns quants dies a fer-ho, ja que esperava que s’atenguessin alguns missatges al seu web que demanaven de corregir les errades, però com que el vídeo continua allà impertèrrit i m’imagino que acabarà esdevenint el dogma més o menys oficial, no tinc altre remei que explicar, amb recança, que supura alguns prejudicis, d’una manca molt preocupant de rigor, atenent al fet que Carretero vol ser escollit President d’ERC, i d’algun menyspreu injust cap a d’altres companys de partit. Tot seguit contesto a algunes afirmacions...
“Uriel Bertran va estar dotze anys a l’executiva, dotze!”
Amb vehemència, i reiterant-ho fins a dues vegades, Carretero etziba que he format part de l’Executiva Nacional d’ERC dotze anys. No és cert. He representat les JERC a l’Executiva sis anys (des de desembre de
“Renyer és un convidat d’última hora d’Esquerra independentista”
A part que el to és impropi alhora de referir-se a un altre candidat a la presidència d’ERC, en Jaume Renyer col·labora amb Esquerra independentista des del principi, ara fa un any, quan va acceptar de prologar el llibre col·lectiu “Independència 2014” que vam escriure durant els mesos de juliol i agost de l’any passat, només dos mesos després d’haver-nos formalitzat com a col·lectiu.
“Uriel Bertran mai havia posat en qüestió l’estratègia del partit”
Recordo a Carretero assistint com a convidat a alguna reunió de l’Executiva Nacional d’ERC. I si ell també em recorda a mi, podrà explicar que moltes de les meves intervencions a l’Executiva sempre van exigir traçar línies vermelles que el PSC no es podia saltar. Després del pacte Mas-Zapatero sobre l’Estatut vaig demanar que es fes públic un ultimàtum d’una setmana al PSOE i que passat aquest temps adoptéssim un posicionament contrari a l’Estatut (per això en Carod-Rovira em va senyalar, conjuntament amb Carretero i les JERC, com a responsable de promoure el No a l’Estatut), després vaig col·laborar activament en la organització de la manifestació del 18 de febrer contra les retallades a l’Estatut i vaig impulsar campanyes contundents des de la Secretaria d’Imatge i Comunicació amb eslògans com “Cap retallada a Madrid” i “Stop a la farsa”.
Durant el segon tripartit vaig exigir sempre ambició programàtica. Per això, quan aquesta es va evidenciar nul·la, i després de les eleccions municipals, per tal de no interferir en els resultats electorals d’ERC, vam organitzar Esquerra independentista.
“Puigcercós sabia de l’aparició del manifest d’Esquerra independentista”
Ell i tota l’Executiva del partit, perquè el dia abans que aparegués publicat vaig trucar personalment a molts dels seus membres. Em semblava que, malgrat les discrepàncies, era honest per la meva part avisar als meus excompanys de direcció que pensàvem portar a terme una iniciativa d’aquesta magnitud, i era just que no se n’assabentessin en primer terme a través dels mitjans de comunicació. Després de la publicació del manifest diversos membres de la direcció em van advertir que aturés la iniciativa o que hauria de plegar de l’Executiva d’ERC. Tots sabeu què va acabar passant.
Les interpretacions que es van fer d’aquest manifest van ser moltes. Alguna afirmava que tot plegat era per “frenar en Carretero” (aquesta era una afirmació interessada de membres de l’Executiva per poder seguir aparentant que tot estava controlat i així debilitar-nos, i per això la feien córrer). Penso que en realitat va succeir tot el contrari. Com el mateix Carretero va afirmar en el seu moment, aquest text venia a donar-li la raó amb plantejaments que ell mateix
Aquest manifest va ser, per a tota la gent d’Esquerra independentista, un gest de llibertat, de maduresa, d’autoestima i que ens va permetre recuperar la iniciativa política que dins de l’Executiva teníem restringida. Per això hem pogut arribar forts fins a aquest moment, perquè va ser un gest sincer i honest.
Per últim, Carretero no pot oblidar que ell mateix va ser proposat per Puigcercós per ser Conseller de la Generalitat, i mentre va ser Conseller mai va criticar el tripartit. Tots, en aquesta vida, col·laborem amb persones que, arribat un determinat moment, et fallen, o hi discrepes, i llavors decideixes seguir el teu propi camí. Ell així ho ha fet i mai se li ha retret que col·laborés amb Puigcercós, jo demano el mateix respecte.
“Hem intentat tres vegades arribar a acords amb ells i no ha estat possible”
Tot al contrari, sí ha estat possible. Al reglament del Congrés aprovat pel Consell Nacional vam presentar-hi exactament i literal les mateixes esmenes acordades en una reunió a Valls. I si les vam presentar cadascú per separat va ser perquè EI no estava d’acord en anar als tribunals espanyols si el Consell Nacional no les aprovava (com sí havia anunciat Carretero que faria). Al final, però, Reagrupament no va anar tampoc als tribunals. Cosa que creiem que ha estat un encert. A la justícia espanyola no li correspon resoldre les discrepàncies que es produeixin dins d’ERC.
Un altre acord al que vam arribar va ser el de votar-nos conjuntament les esmenes a la Conferència Nacional. Tema que de seguida explico arran de la frase que pronuncia Carretero en l'esmentat vídeo, i que tot seguit reprodueixo...
“A la Conferència Nacional no van voler votar la nostra esmena a la totalitat”
Aquesta les supera totes, perquè tothom que hi era sap que la vam votar. Perquè tothom ho va poder veure. Encara que hi havia molta gent que pensava (entre els quals jo mateix) que era un error presentar una esmena a la totalitat, tres fileres senceres de membres d’Esquerra independentista, asseguts als primers rengles de la platea, van aixecar el cartró del sí per votar l’esmena a la totalitat de Reagrupament. Jo el primer. Potser no tothom adherit a EI ho va fer (al nostre moviment la gent és lliure), però sí la gran majoria. De la mateixa manera, moltes de les persones que van votar l’esmena a la totalitat de Reagrupament van marxar de la sala immediatament després d’aquesta votació i no van votar les nostres esmenes parcials, i això mai ho ha criticat Esquerra independentista.
“tots els seguidors d’Esquerra independentista votarien abans Puigcercós que a mi...”
Tots els seguidors d’Esquerra independentista votaran abans que Carretero o Puigcercós en Jaume Renyer. I penso que Carretero hauria de tenir un profund respecte cap a un militant històric de l’independenetisme, amb més de 10 llibres publicats, i que ha actualitzat la ideologia republicana al servei d’una ERC que volem majoritària. Si preferíssim Carretero a Puigcercós ens hauríem apuntat a Reagrupament, i si preferíssim Puigcercós a Carretero ens hauríem apuntat a Gent d’Esquerra. De la mateixa manera que si preferíssim CiU al PSC ens hauríem apuntat a CiU i si preferíssim el PSC a CiU ens hauríem apuntat al PSC. El que passa és que nosaltres preferim ERC als altres dos i preferim en Jaume Renyer als altres dos. Tan difícil és d’entendre? El maniqueisme no és una bona manera de plantejar la política, perquè t’obliga a rebutjar sempre la tercera opció que sovint és la millor.
Amb Reagrupament ens diferencia, en primer lloc, la seva aposta de virar cap al centre ideològic (nosaltres volem una ERC lleial al seu nom: republicana i d’esquerres, amb voluntat d’estar amb la majoria de la gent, al costat dels moviments de base, socials, veïnals, ecologistes, de la pagesia...) i, en segon lloc, l’estil de lideratge únic i personalista que volen per acabar amb el poder bicèfal (nosaltres aspirem a posar fi al poder bicèfal no amb un lideratge únic sinó amb un lideratge plural, amb l’Hèctor, l’Elisenda, en Jaume, la Pilar, etc...).
Una vegada aclarit tot això vull acabar desitjant, molt sincerament, el millor per a Reagrupament i a Carretero. Penso que és un moviment honest i amb ganes de canviar les coses. Però per aconseguir el canvi i el rellançar ERC és imprescindible que tots plegats treballem des de la discussió constructiva i sempre amb la veritat per davant. Una abraçada.
En fi, traieu vosaltres mateixos les vostres pròpies conclusions.
Etiquetes de comentaris: Esquerra, esquerra independentista, Jaume Renyer, Joan Carretero, Reagrupament, Uriel Bertran
Tret que s'indiqui el contrari, l'autor d'aquest bloc i de tots els articles que hi apareixen és Lluís Pérez Lozano, el qual els escriu i fa 
EI companys,
un troll és una persona que és possa entremig de una conversa a internet, però també és una persona que és possa entremig de una discussió politica de dos candidats.
Vigileu a no caure amb el parany perquè amb aquest escrit nomes busca la desqualificació de les persones.
En Lluís es creu amb el dret de criticar i sobretot d'opinar sobre els raonaments de una persona, com si fos l'ideoleg de un col-lectiu. No dona la cara, ni respon les preguntes directes, això si, fa manifestos ideologics sobre com influïr i sobretot com hem de raonar segons els seus gustos.
A partir d'ara queda prohibit respondre qualsevol acusació, desprestigui o insult dins aquest bloc fins el vuit de juny.
repeteixo:
QUEDA PROHIBIT RESPONDRE QUALSEVOL COMENTARI D'AQUEST BLOC
Gracies
Posted by
Anònim |
4:54 PM
Jo recordo perfectament l'Uriel, defensant el nou logo a Girona ( a l'hotel Carlemany ) davant de molts, però molts, militants.(Era abans de les eleccions municipals, deu fer una mica més de un any)
I ara diu que no? Que ell no ha sigut?
Va home, va!! A qui vol enganyar?
Posted by
Fèlix |
10:11 PM
On diu l'Uriel res del logo, Fèlix?
Posted by
Lluís |
10:16 PM
Lo del logo surt a les esmenes d'Esquerra independentista al congrés nacional...
Posted by
Anònim |
4:45 PM
1) A les esmenes no es critica l'actual logo, ni es diu "l'Uriel no hi va tenir res a veure".
2) A les esmenes no es proposa la tornada de l'antic logo, sinó que es faci un debat a l'entorn de l'actual per tal d'afegir-hi, també, la identitat republicana d'Esquerra.
Posted by
Lluís |
5:03 PM
M'agrada el Logo. És minimalista. Auster. Potser canviaria els colors però no m'arriscaria a fer aquesta proposta. Encara m'acusarien de ser un submarí de l'espanyolime ple d'auto-odi per no adorar el color taxi
L'antic és per als nostàlgics d'èpoques no-millors. A més posava un nom que mai "de toda la vida de Dios" s'ha pronunciat correctament per anima humana, animal, vegetal o mineral
PD: Lluís cada dia hi tens més feligresos de la mateixa parròquia. Ves amb compte. Que ho bé et volen convertir o excomulgar XDDD
Posted by
Abraham |
12:01 AM
Cita de "Jo he servit el tripartit" de Rafael Vallbona.
" El diputat Uriel Bertran assisteix en representació de l'executiva nacional a l'assemblea regional impulsora de la sedició, diríem, la impulsora del no a l'Estatut, la territorial, a la qual pertany el nostre exconseller. No pot fer res per convèncer els assistents de les virtuts del vot nul polític. Arriba derrotat abans de dir res, totes les intervencions que es fan en aquesta assemblea, absolutament totes, són proclames abrandades en favor d'un no contundent. Davant d'això, poca cosa hi pot fer en Bertran.
Què me'n dius?
Posted by
Joan Plana i Cabós |
6:47 PM
Que el president del partit va ser prou clar fa uns mesos enumerant els responsables del "no" a l'Estatut: les JERC, l'Uriel Bertran i en Joan Carretero. Que l'enumeració no anava precisament feta en un to elogiós. I que en aquest post ja queda clar la llargària del recorregut dels mites sobre l'Uriel.
Posted by
Lluís |
6:50 PM
Però va anar en nom de la direcció a defensar el vot nul o què?
Posted by
Joan Plana i Cabós |
7:33 PM
No em consta. El que si que em consta és que dins la direcció va treballar pel vot en negatiu, i això és el que m'importa. Que un cop presa una decisió de la direcció n'hagués sigut solidari portes enfora em semblaria normal.
Posted by
Lluís |
7:38 PM