La candidatura de la il·lusió, la candidatura del canvi
Fa un parell de dies les companyes i els companys d'Esquerra Independentista van presentar la seva candidatura pel Congrés del 7 de juny. L'encapçalaran en Jaume Renyer i l'Uriel Bertran, a qui podríem definir com els rostres de la veterania i de la joventut, respectivament. Contràriament a altres candidatures que fins ara s'han anat postul·lant, Renyer i Bertran presenten un projecte clar i concret per a redreçar la marxa del partit; un projecte sobre el que tothom, militant o no, pot informar-se simplement anant a la web d'EI. Mentre Carretero i Puigcercós fins ara no han fet més que al·lusions vagues al que un i altre volen ("fermesa", "sumar", "un partit obert i plural"), els candidats d'EI han explicat amb tota la concreció del món en què es basa el full de ruta que proposen pel partit durant els propers anys: 1) millora de l'Acord d'Entesa pels propers dos anys de legislatura; 2) al 2010, Acord Democràtic al Principat en defensa del dret de decidir; 3) 2014, referèndum d'independència al Principat; 4) suport a les candidatures d'unitat amb altres forces nacionalistes i progressistes del País Valencià i les Illes; 5) separació entre el lideratge electoral-institucional del partit i el lideratge orgànic.On altres de moment només posen cares i grans paraules, l'Uriel, en Renyer i tota la gent que hi al darrere ja posen, com digué el propi Uriel fa uns dies, "programa, programa, programa". Un programa, a més a més, d'il·lusió i de canvi, que realment pot tornar a engrescar la militància de base i l'electorat republicà. Hi ha qui diu que ens quedarem a les portes, que finalment guanyarà per golejada l'aparell del partit i els seus candidats. Jo vull recordar que no seria la primera vegada que la militància corregeix els postul·lats de l'aparell i ho fa, per cert, sense provocar cap drama ni cap guerra. Ho vam veure amb el "no" a l'Estatut, i ho veurem el 7 de juny. Esquerra Independentista es farà sentir en aquest Congrés. Com diu l'eslògan de la candidatura: Junts Podem. Junts Guanyarem!
Etiquetes de comentaris: Esquerra, esquerra independentista, Jaume Renyer, Uriel Bertran

Tret que s'indiqui el contrari, l'autor d'aquest bloc i de tots els articles que hi apareixen és Lluís Pérez Lozano, el qual els escriu i fa 








El programa m'il·lusiona, sens dubte, però considero que l'Uriel Bertran és massa jove per assumir un càrrec com aquest i el Jaume Renyer és un autèntic desconegut fins i tot pels mateixos militants (jo mateix no l'he sentit parlar mai).
Em sembla que necessitem una direcció molt més forta. Potser el millor seria buscar complicitat amb algun altre sector d'Esquerra que estigui d'acord amb els mateixos postul·lats i crear una candidatura conjunta que inclogui cares noves i cares conegudes.
Posted by
Militant d'Esquerra |
4:38 PM
Bones, Militant.
Sens dubte l'Uriel és jove, però no és pas un nouvingut. Va ser portaveu de les JERC durant anys, ha ocupat diversos secretariats nacionals dins Esquerra (entre ells el d'Imatge i Comunicació, que és cabdal per a qualsevol partit) i és diputat des de 2003. A més és llicenciat en Economia, ha exercit com a economista a la empresa Condis i està cursant un doctorat en Economia Aplicada. És, en suma, una persona excel·lentment preparada, i si fa no fa igual de jove que quan en Joan Puigcercós va ocupar la vicesecretaria general del partit. A més, l'avalen els seus propis èxits (que és com dir: i els de moltes de les persones que l'envolten): jutja tu mateix si les JERC pre-Uriel s'assemblen gaire a les post-Uriel.
En Jaume Renyer és un desconegut per a molts militants, però la idea és que d'aquí al Congrés no ho sigui :-) I es tracta, també, d'una persona excel·lentment preparada per al càrrec al qual aspira.
De tota manera, el que menys importa són les cares. L'important és el projecte que aquestes cares defensaran. I en el cas del projecte d'EI, no només té cares, sinó que a més té cara i ulls. No puc dir el mateix dels projectes dels altres candidats, que encara estan per exposar.
Posted by
Lluís |
5:32 PM
A les comarques Tarragonines en Renyer és més o menys conegut. Sobretot perque va encapçalar una candidatura alternativa per al congrés espanyol a la provincia de Tarragona. Tot i que al final van endosar a l'Aragones
Ah! i si no l'erro va ser el xofér del Carod quan va anar a fer turisme a la catalunya nord fa uns quants anya ;) Això només ho dic perque fora bo per esquerra tenir un president que sàpiga conduïr XD
Sobre la juventut de l'uriel doncs si que n'és, però cada cop veig que és el que més em convenç. O la resta em convenç menys, una de dugues :p
El dissabte al matí anirè a una xerrada que fa a l'Arboç a vera que tal.
Posted by
Abraham |
7:24 PM
val, guanyi qui guanyi tot és munició ERC.
Posted by
bacus |
9:50 PM
És foc amic, quant acabem d'esbatussar-nos, carregarem contra qui ens esclavitza amb força.
Objectiu fixat on sempre (espanya).
Posted by
bacus |
10:04 PM
Ben dit, bacus.
Posted by
Lluís |
10:53 PM
L'única diferència amb la resta és el punt de renegociar l'acord d'entesa. Però hauríeu de dir amb claredat als militants que això (com el no a l'estatut) voldria dir -amb molta probabilitat- provocar una crisi, sortir del govern i eleccions anticipades.
Posted by
Anònim |
11:16 AM
Primer de tot, no és l'únic punt de discrepància amb les altres candidatures. Jo no he sentit dir a en Puigcercós ni a en Carretero res sobre la política de pactes a seguir el 2010, com tampoc els he sentit dir res sobre la possibilitat de convocar un referèndum l'any 2014. I pel que fa a la separació entre lideratge orgànic i lideratge electoral, coincidim amb en Carretero, però no pas amb en Puigcercós.
Pel que fa a l'Acord d'Entesa, no es parla de "renegociar-ho", sinó de millorar-ho. L'Acord conté aspectes que no es van concretar en el seu moment i que, de seguir definits de manera ambigua, acabaran sent definits en solitari pel PSC. Un cas assenyalat és el finançament: l'Acord parla d'aconseguir un nou model de finançament per a Catalunya però no diu en quin sentit. Si asseure's a parlar amb el PSC i ICV sobre la concreció d'aquests aspectes implica provocar una crisi, sortir de govern i eleccions anticipades, francament, això voldria dir que el Govern d'Entesa no val la pena.
Posted by
Lluís |
11:26 AM
Millorar el pacte d'entesa és una simple quimera.
L'equilibri de forces al govern d'entesa és força equilibrat tenint en compte les diferencies de diputats i vots. "Renegociar" res ara que els socialistes venen d'unes eleccions on han arrasat i la resta han caigut en picat doncs em sembla anar a perdre.
Tret que els socialistes facin quelcom molt fort, doncs "ajo i agua" i a complir el pacte. "Haber elegido muerte"
Posted by
Abraham |
11:42 AM