Good-bye, Carod?
Doncs mira, sembla que el president d'Esquerra plega de ser president d'Esquerra. O millor dit: sembla que no aspira a tornar-ho a ser. Ara podria desfer-me en elogis, dir que és un gest de generositat i bla bla bla. Però el fet és que m'ho miro amb cinisme: és una jugada molt intel·ligent d'un polític molt astut assessorat per gent molt hàbil. Si Carod hagués anat a lluitar la presidència hagués perdut inexorablement. Retirant-se de la competició evita cremar-se en ella, situa en una posició incòmoda Joan Puigcercós (que ja no apareix com el candidat del canvi sinó com el rostre més continuista dels que es presenten el 7 de juny), li permet presentar algun candidat "dels seus" no tan cremat com ell als llocs de secretari general i president, i aplana el camí vers possibles pactes amb els sectors crítics de cara a garantir-se la reelecció com a candidat a la presidència de la Generalitat al 2010 (que és el que realment i confessa li interessa). A banda, òbviament, d'aconseguir que molts es desfacin en elogis, tot dient que ha fet un gest de generositat i bla bla bla.
Però a mi el que m'importa, finalment, és que això és possitu pel partit: ens lliurem de la possibilitat remota però real de ser liderats durant 4 anys més pel rostre del continuisme per excel·lència, i s'obre així mateix la veda per a instaurar un model de partit on el candidat a la presidència de tal o qual organisme públic no és un líder orgànic del partit. Model que és absolutament necessari per tal d'evitar que la participació a un govern, sigui quin sigui, suposi de nou la difuminació del projecte i el discurs d'Esquerra.
Però a mi el que m'importa, finalment, és que això és possitu pel partit: ens lliurem de la possibilitat remota però real de ser liderats durant 4 anys més pel rostre del continuisme per excel·lència, i s'obre així mateix la veda per a instaurar un model de partit on el candidat a la presidència de tal o qual organisme públic no és un líder orgànic del partit. Model que és absolutament necessari per tal d'evitar que la participació a un govern, sigui quin sigui, suposi de nou la difuminació del projecte i el discurs d'Esquerra.
Tret que s'indiqui el contrari, l'autor d'aquest bloc i de tots els articles que hi apareixen és Lluís Pérez Lozano, el qual els escriu i fa 
Lluís, i si el problema d'esquerra no fos la difuminació del missatge sinó la seva excessiva focalització?
El missatge "més per Catalunya", que podria resumir tots els eslògans de totes les campanyes del Pujol, no és un missatge difuminat? Per mi, ho és.
I el missatge "independència", que podria resumir tots els eslògans de totes les campanyes d'ERC, és un missatge ben concret.
I el missatge del PSC, quin ha sigut, si és que n'ha tingut un de sol? I el d'ICV?
Ja sé que el missatge d'ERC no és només "independència", i que en els darrers anys això ha millorat molt, però si fem una síntesi...
Penso que el missatge d'ERC és, de fet, massa concret i poc difús. És unívoc, i per això després és tant complicat governar.
Però no ho dic com una crítica, sinó precisament com un pas en el camí. ERC encara ha d'ampliar més el seu discurs (enriquint-lo, no esvaïnt-lo), per arribar a nous sectors de votants, però pel camí potser en perdrà algun de vell a qui només li interessa una sola manera d'explicar les coses.
Ja els tornareu a repescar... governant
No sé si m'explico (em sembla que poc)
Posted by
Pleitaguensam |
5:49 PM
Pleita, jo crec que el que a la gent no li agrada és no saber a què atenir-se. Esquerra ha sigut durant els darrers anys un partit esquizofrènic que un dia pecava de ser massa institucionalista i al dia següent pecava de freak (que si enviem un diputat a protestar a la piscina d'en Pedro J., etc). I jo crec que no hem de ser ni institucionalistes ni freaks: hem de dir a la ciutadania què volem i hem de demostrar que si estem a govern és per a fer que les coses vagin per on nosaltres volem que vagin. Si ens fiquem en un Govern on finalment les grans decisions les acaba prenent el PSC el nostre votant es desanima i pensa que, finalment, votar-nos no és votar a un partit diferent (que era el nostre atractiu a 2003).
La idea és molt simple: Montilla ha dit repetidament, en referència a Esquerra, que no governarà al preu que sigui. Com és que nosaltres no podem fer el mateix, quan hauríem de ser els primers amb aquesta idea ficada al cap?
Posted by
Lluís |
6:06 PM