(Aquest és el recull de la meva intervenció a
l'acte que les
JERC del Prat vam organitzar divendres en record de la República Catalana)
Demà, 14 d'abril, es compliran 76 anys de la proclamació de la República Catalana
i de l'establiment de l'espanyola. En una data tan significativa, les
JERC no podem sinó recordar i defensar el caràcter republicà de la nostra organització i explicar què significa per a nosaltres ser republicà a la època que ens ha tocat viure.
Nosaltres, les JERC, assumim el republicanisme desde les nostres mateixes sigles. Per a nosaltres, però, la República no es pot reduir a una forma d'Estat on el càrrec de cap d'Estat sigui electiu. Per contra, nosaltres pensem la República com una comunitat d'homes i dones que es garanteixen mútuament drets i llibertats; drets i llibertats que asseguren que seran amos de les seves vides i que ningú no podrà dictar-lis arbitràriament sota quines normes les hauran de conduir.
Per a les JERC, l'activitat de les quals està enfocada principalment al jovent català, la traducció pràctica d'aquesta preocupació per la llibertat es tradueix en una preocupació per l'emancipació juvenil. És quan som joves que comencem a perfilar el que serà el nostre projecte de vida, i és quan som joves que hem de començar a construir-lo. Si en aquesta etapa crucial de les nostres vides no disposem de les bases necessàries per a emancipar-nos (és a dir, per a esdevenir lliures), la nostra futura autonomia personal perilla poderosament.
És per això que des dels nostres programes electorals, municipals o no, les JERC posem èmfasi en totes aquelles coses que tenen a veure amb l'emancipació juvenil. Contra el tòpic, els nostres programes electorals no només parlen de llengua i cultura (que per cert, i també contra el tòpic, si que tenen a veure amb l'emancipació juvenil) sinó, també, d'habitatge, de treball... de totes aquelles coses amb les que el jovent català es topa diàriament en el seu camí cap a l'emancipació.
Les mesures i polítiques concretes que proposem apunten clarament cap a una intervenció decidida de les autoritats públiques a la vida social i econòmica. Això pot sobtar en una època com la que ens ha tocat viure, on la paraula "llibertat" és monopolitzada des del discurs conservador, que pretén contraposar-la a la igualtat, assegurant que l'intent, per part de l'Estat, de realitzar aquesta posa en perill aquella.
El cas és, però, que precisament perquè som republicans veiem les coses d'una altra manera. Tal i com ha explicat en Daniel, la llibertat defensada pel republicanisme històric no consisteix simplement en que a un no li molestin, en un "que em deixin en pau". La llibertat republicana, molt al contrari, consisteix en poder mirar a la resta de ciutadans com a iguals, sent impossible tant la imposició arbitrària de la seva voluntat com la de la meva. I, com també ha explicat el Daniel, el nucli bàsic que fa possible aquesta llibertat és el gaudi d'una base de recursos materials suficients com per a autogarantir-se un mateix la pròpia existència autònoma. Els qui no tenen res, o els qui depenen dels recursos materials de terceres persones, estan incapacitats per a exercir la plena ciutadania. Pertanyen a la "jurisdicció de la fam" de la que parlava Cervantes. Tenen, en definitiva, vedada la possibilitat de dir "no" als poderosos. I poder dir "no" és condició imprescindible per a poder ser lliures. És per això que un determinat nivell d'igualtat entre els ciutadans, lluny de ser un obstacle per a la llibertat individual, n'és una condició necessària.
Les JERC xifrem el nostre compromís republicà en una consigna recorrent: Independència i Socialisme. Cap dels dos eixos és més important que l'altre, ja que tots dos son igualment necessaris per a que els ciutadans, tots els ciutadans, de Catalunya puguin assolir la seva llibertat; en particular, el sector de la ciutadania que, com he dit abans, és al que va destinada la mirada preferent de les JERC: els joves.
Som socialistes perquè considerem que el sistema capitalista coarta les possibilitats de que la democràcia, la República de tots i totes, arribi a tots els afers que de manera quotidiana afecten les persones. El capitalisme resulta corrosiu per a la democràcia al menys de dues maneres. Per un cantó, possibilita l'existència de grans contingents d'individus que, de forma total o parcial, depenen dels recursos materials de terceres persones; en no tenir garantit el seu dret a l'existència, aquestes persones es veuen obligades a "abaixar el cap" davant els qui posseeixen les garanties de la seva pròpia subsistència. En aquest sentit, molts joves ens trobem en situacions així: les hipoteques a preus desorbitats i les feines precàries no son només ni principalment obstacles per a la nostra butxaca sinó, sobretot, amenaces per a la nostra llibertat. És per això que qualsevol força política que es consideri republicana ha de parar especial atenció a aquest sector de la població, els membres del qual manquen com pocs de les bases necessàries per a construir el seu projecte de vida de manera autònoma.
El segon element antidemocràtic del capitalisme té a veure, no amb la falta de recursos materials per a molts, sinó amb la sobreacumulació d'aquests recursos en mans d'uns pocs. Com hem vist abans, és un tret habitual dels clàssics republicans l'advertència de que allà on unes poques mans disposen de suficient poder com per a disputar a la comunitat política el seu dret a decidir sobre el bé públic; allà on això s'esdevé, dic, és impossible instituir cap República, cap comunitat política on els individus s'assegurin mútuament drets i llibertats.
Partint d'aquesta base, queda clar que imprimir un caràcter socialista a l'acció política pot tenir avui en dia conseqüències determinants per a l'objectiu de construir una República. Mesures com la Renda Bàsica, com la gravació de les transaccions financeres internacionals, com la intervenció pública en pro del dret a l'habitatge... mesures de caràcter netament socialista, en suma, son les úniques que poden assegurar que de manera progressiva s'aniran eliminant les escenes de pobresa extrema, que anullen la llibertat de molts, i les acumulacions desproporcionades de riquesa, que posen en perill la llibertat de tots. En el cas que ens ocupa, el cas dels joves, deixar funcionant sense control el mercat capitalista és la millor garantia de que la major part del jovent quedarà a mercè de la voluntat d'uns quants poders econòmics als quals no podran fer front.
L'altre eix del que parlàvem, l'independentisme, té unes arrels i un caràcter no menys republicà. L'escenari on modernament s'han instituït les democràcies ha sigut la nació, és a dir, la comunitat d'homes i dones amb voluntat d'autogovernar-se de manera sobirana sobre un territori determinat. De fet, avui en dia encara és així: les majors amenaces a la democràcia i a les llibertats individuals no provenen de la creació de noves fronteres polítiques sinó, sobretot, de la creació d'enormes poders transnacionals (com les empreses multinacionals o bona part de l'estructura burocràtica de la UE) que no estan sotmesos a control democràtic. Una ullada a la Història no fa més que confirmar aquest extrem: les revolucions democràtiques de principis de la contemporaneitat, que van representar la cristalització política del republicanisme il·lustrat, han tingut un caràcter netament nacional, en molts casos relacionats amb la creació de nous Estats que eixamplaven les llibertats de les poblacions que els fundaven.
Partint d'aquesta assumpció del caràcter eminentment nacional de la moderna democràcia republicana, les JERC identifiquem els Països Catalans com el nostre marc nacional propi, el marc social, cultural i territorial on de manera natural resulta factible assolir la plena democràcia pels ciutadans (i per tant pels joves) que hi vivim. La República a la que aspirem és a una República Catalana, on els drets, tots els drets (des dels drets lingüístics fins als econòmics i socials), dels ciutadans d'aquest país poden rebre una garantia més eficient, allunyats dels tradicionals obstacles que de manera històrica han suposat els Estats espanyol i francès, culturalment uniformistes i econòmicament massa preocupats per la gloria dels seus centres com per a parar atenció al benestar de les seves perifèries.
La Independència i el Socialisme son i han sigut l'objectiu de no poques organitzacions juvenils del nostre país. La nostra particularitat consisteix en portar les consignes i l'ideari al terreny de la realitat quotidiana. En aquest sentit, el programa electoral de les JERC del Prat, que vam presentar fa un parell de setmanes, no intentar ser una altra cosa que independència i socialisme traduïts al llenguatge de la realitat dels joves d'aquesta vila; si més no, des dels àmbits que es poden abordar des de les institucions municipals.
I és que més enllà dels grans moviments de la política nacional i internacional, la independència i el socialisme els hem de construir entre tots i totes partint de les realitats més properes. En aquest sentit, i ja que és la vesprada de l'aniversari de la República, resulta útil recordar que la República no la van proclamar els guanyadors de cap elecció "grosa", sinó els guanyadors de tota una sèrie d'eleccions municipals, suficients com per a tombar un decadent règim monàrquic. Tant de bo algun dia el poder municipal de l'esquerra independentista sigui suficient com per a desfer el decadent règim monàrquic en el que vivim i avançar cap a la República que constitueix el nostre nord polític: democràtica, independent i socialista.
Etiquetes de comentaris: Independentisme, republicanisme, Socialisme
Tret que s'indiqui el contrari, l'autor d'aquest bloc i de tots els articles que hi apareixen és Lluís Pérez Lozano, el qual els escriu i fa 
