El Bloc d'en Lluís Pérez

Bones Lluís,

avui em sento incapaç de fer una valoració dels resultats a nivell general... segurament perquè no em puc treure del cap el que ha passat a l'Hospitalet... tu no ho entens però jo tampoc... Realment és difícil justificar la pèrdua d'un regidor quan s'ha fet bona feina (permeteu-me que digui que em fet bona feina), però l'Hospitalet és com és. El que tenim clar és que seguirem treballant perquè d'aquí a 4 anys no només recuperem el nostre regidor, sinó que acabem al majoria socialista. Queda molt per fer, però serà possible.

Lluís, felicitats pel vostre regidor!!! Us el mereixeu!!

Mil petons

A vera la politica de pactes si que afecta. No és la causa, però si una de les causes
Com a català més o menys critic, estaras d'acord amb mi que aquest poble nostra per mal o per bé li perden les aparences. I prefereix una taula bonica i luxosa amb un menjar de resvista insipit i que no alimenta que un bon menjar alimentiu, sà i una mica cremat servit en un plat de plastic.
I al Catalanisme i per consecuencia l'independentisme també agrada més un Artur Mas amb una pronunciació perfecta de Marius Serra que un José Montilla imitant al Sergi Mas fent de Montilla.
Som així per això els socialistes sempre, fins en Montilla i per imposició, han posat a un home/dona d'arrel, de nom i de cognoms ven catalans al capdavant, per les aparences.

Tanmateix poca gent, que no hi tingui a veure directa o indirectament, defensa el Tripartit i els pactes. Ho sents pel carrer, dona igual el color, si d'acord la gent del carrer no s'informa, ni vol, i prefereix les coses simples, però és així.
I en aquest sentit Convergència s'ha sortit amb la seva de demonitzar els pactes, en concrets els Tripartits.
Dona igual que els primers tipus de pactes al principat siguin la sociovergència, i els segons la sociovergencia al reves

A i a les estatals ni airbag ni cinturo de seguretat ni res, patirem un "siniestro total" perque ja veuràs tu que allà que "ni pintxamos ni cortamos" i amb les mans lliures enlloc d'enviar a un home dur per fotre canya s'enviarà en Joan Ridao, un home que valdrà tot el que vulguis, però que te tanta mala llet com en mimosin

Que vols que et digui, no estic gaire optimista, i més des de que aquí PxC ha tret 4 regidors...

Gràcies, Núria :-)

Als companys del Prat, al Carles a en Xavi i a mi, ens va sentar fatal la notícia del que havia passat a l'Hospitalet. Des que vam reemprendre l'activitat al Prat que us hem considerat un referent, i ens va saber molt greu que la vostra feina no hagi donat el fruit que es mereixia. Perquè nosaltres ens mereixiem un regidor, però vosaltres us en mereixeu tres. Era, vaja, la meva aposta per a l'Hospi.

Però sigui com sigui me n'alegro molt, de la teva actitud. M'imagino que no deus anar precissament bé d'ànims i, tot i així, no defalleixes. Jo personalment no tinc cap dubte de que això de l'Hospitalet ha sigut una anomalia i que d'aquí a quatre anys tornareu amb més força que mai. Si els que hi sou ara agafeu forces d'on sigui i continueu lluitant, la nit d'ahir acabarà ben aviat sent simplement un mal record.

Ànims!

Abraham:

Estic d'acord amb tu en que les aparences ens perden, als catalans. I que segurament el factor Montilla explica una part de la pèrdua de vots, sobretot a la Catalunya profunda. Però el que és greu, el que és inexplicable, és el que ha passat al Baix Llobregat. Jo hagués tolerat amplament una certa baixada a la resta del país si al cinturó roig de Barcelona haguèssim pujat, que era del que es tractava: d'assentar-se definitivament a zones on fins ara erem extraterrestres. I no ha estat així.

I això és el que no crec que s'expliqui pel factor Montilla. Agradi o no, hi ha seccions locals que han treballat malament durant quatre anys i s'han fotut la patacada. Seccions que ja feia quatre anys que tothom anava dient que "eren un drama" però que ningú no feia res al respecte. I també, agradi o no, a nivell nacional el que més ens afecta no és la política de pactes: experimenta mentalment amb què hagués passat si haguessim pactat amb el Mas però haguèssim repetit tots els errors dels últims anys, i dubto que el resultat sigui molt millor.

No, Abe, ara no val culpar el tripartit dels mals d'Esquerra, que és una temptació que pel que vaig veient s'estén entre la militància republicana. Hi han moltes coses (i cares) que han de canviar, tant a nivell local com a nivell nacional.

Pel meu amic pratenc...

... sàpigues que acabo d'arribar a casa i la primera cosa que he fet ha estat llegir el teu blog. Portava tot el dia pensant en quina valoració faries de tot plegat. M'ha agradat llegir-te, tot i que m'ho imprimiré per rellegir-ho tranquil·lament.

També felicitar-vos per estrenar regidor al Prat (em vaig posar molt contenta quan ho vaig veure ahir al seguiment electoral), i bé, com has dit tu i com han escrit altres persones... sento una gran decepció perquè ERC ha perdut el seu regidor a L'H. Em sap molt greu... molt. Només calia llegir el diari que reparteix l'ajuntament per veure que eren els únics que deien coses sensates. I bé, suposo que un cop fort per la gent de L'Hospitalet... però bé, que continuïn així i a veure si d'aquí 4 anys el recuperen...

Petonets.

Carmeta

Dic la gent de l'Hospitalet, com si jo fos d'una altra ciutat... vull dir la militància.


Carmeta

No hi ha pitjor cec que el que no vol veure. A totes les poblacions grans em retrocedit posicions. Podem comparar els resultats a nivells del 99. Després de perdre quasi 140.000 vots a les catalanes, ara tornem a perdre. Cal replantejar urgentment la política de pactes que s'està duent a terme. L'invent del tripartit no està funcionant com hauria. O matem el tripartit, o el tripartit serà la nostra tomba.

Xavi, L'H

No ens equivoquem, podem estar a govern, però hem de saber de quina manera estem. Si som sedats, grisos, sense generar ilusió, ens és impossible. ERC ha estat sempre el cop de puny a la taula, i ha de continuar així.

Hem de fer, que la ciutadania faci un cop de puny a la taula en majoria, però no ens hem de transformar en PSC, per això ja estan ells.

Doncs jo celebro el to prudent del Lluís a l'hora de fer valoracions.

El pitjor que es podria fer és posar-se nerviós i gesticular per demostrar ves a saber què. Ho dic perquè si ara el problema són els pactes, l'alternativa quina és? L'autisme? Si no és per sumar majories, un no es fica en política.

Tranquilitat i bons aliments, cap partit pot estar content, però tampoc és una debacle.

ERC té una base sòlida i de fet ha crescut en nombre de regidors, això ha de servir per construir una cultura d'acció municipal (potser ha fallat això fins ara?).

Xavi:

No hi ha pitjor analista que el qui només vol veure una única causa a l'orígen d'un fenòmen desagradable. Si Esquerra hagués pactat amb CiU i hagués tingut el mateix comportament que ha tingut en els últims quatre anys, el resultat hagués estat el mateix o pitjor. I el que no podem fer és plantejar les coses en plan "o tenim majoria absoluta o no governem", perquè aleshores ens votarà la nostra tieta i encara gràcies.

En tot cas, diga'm una cosa, Xavi, i pensa-ho detingudament: ¿què creus que ha perjudicat més Esquerra, el pacte amb en Montilla o afers com el de les banderes, el "vot nul polític" i la seva desautorització per les bases, la lentitud en plantar cara a la tercera hora de castellà, el silenci sobre les balances fiscals, el merder sobre l'autodeterminació i tota la resta de cops de timó a cegues?

O dit d'una altra manera: si s'hagués pactat amb en Montilla però Esquerra hagués tingut una posició clara i ferma en totes aquestes coses, ¿creus que el resultat també hagués sigut dolent? Jo crec que és evident, no només que no haguèssim baixat, sinó que haguèssim pogut tenir un molt bon resultat.

Jo, personalment, ho tinc molt clar: podem trencar el tripartit i quedar-nos tranquils pensant que així recuperarem espai, però serà en va. El que ha de canviar, abans que la política de pactes, son les maneres de fer i d'organitzar-se d'aquest partit. Si no anem per aquí, ja podem trencar els pactes que vulguem que aleshores si que anirem de cap a la tomba.

Um, tot i les meves maneres, jo també estic amb la linea del Lluís.

L'únic que ens hauriem de plantejar fins a quin punt entrar i quin no, és a dir, a Barcelona, sent 1/6 part, no crec que pugui ser positiu, perque ens ho menjarem tot, i a part, el peix gros es menja el petit. A part, hi han candidats grisos, i hi han candidats que poden marcar perfil i lideratge. També ho hem de mirar, i aquí ho extrapolo als de dalt.


Pasava per aquí, jo ja estic practicant el meu discurs demagògic per a evitar un tripartit municipal (clar que el cas que sem fara...) felicitats pel Prat!

Abans de tot felicitar-vos a la gent del Prat pel resultat, que abans m'ho havia deixat. Però reitero, i no em vull fer pesat, però crec que és un tema massa important per intentar-ho tapar amb nosequants regidors de més tenim a matafaluga de baix o canpistracs d'amunt. Els números no enganyen: l'any 2003 a Barcelona capital varem treure un 12,8 i cal recordar que fou l'inici del creixement posterior que varem tenir. A dia d'avui ens hem quedat amb un 8,79%, molt per sota dels resultats del 2003.
Saps el que representa més o menys un resultat similar a les generals? Tres diputats. De 8 a tres.
Potser el meu comentari d'abans era massa clar i que potser la solució no sigui trencar el tripartit; però tal com ho veig jo, l'ampolla ni és mig plena ni és mig buida; simplement se l'està bevent un altre. I segur que tens raó, de causes en poden haver múltiples i per a tots els gustos, però almenys reconeixem que tenim un problema. I sincerament, no crec que fent soroll tal com proposes ho arreglem, això seria poc seriós.
Xavi

Home, Xavi, que hi ha un problema jo ja ho deixo bastant clar al meu article:

"El que si que ens ha de preocupar es la baixada en vots relatius, que es xifra en prop d'un 1% respecte de les passades eleccions municipals. Algú dirà que no n'hi ha per tant, però jo diria que això és un segon toc d'avís després de la pèrdua de dos diputats al Parlament de Catalunya: el cicle expansiu d'Esquerra s'ha desaccelerat moltísim en quatre anys i ara la missió del partit és analitzar les causes d'aquesta desacceleració i posar-hi remei.

I no, jo tampoc crec que els 300 regidors de més que tenim ara desmenteixin aquest problema. Ara bé:

1) No només hem pujat a "matafaluga de baix": al Baix Llobregat, sense anar més lluny, hem pujat a llocs com Sant Andreu, Sant Vicenç dels Horts o El Prat, que no son precissament "matafulga de baix". Vull dir que coincideixo amb tu en que hi ha un problema, que hem perdut pistonada, però aniria amb compte amb fer catastrofisme i pensar que anem de cap a la tomba.

2) En segon lloc, crec que s'ha d'anar amb molt de compte amb extrapolar els resultats de les municipals a les generals. Al Prat, per exemple, sempre s'han tret percentatges molt més alts a les eleccions "groses" (autonòmiques i generals) que a les municipals, i m'imagino que a moltes altres poblacions deu passar una cosa similar, incloent-hi Barcelona. Evidentment que la perdua de pistonada a les municipals indica una probable perdua de pistonada a les generals, però insisteixo: no ens posem catastrofistes abans d'hora.

3) Jo no parlo de "fer soroll", així a seques. Parlo de marcar perfil. Si estàs a Govern i els teus socis incompleixen allò que pacten o et surten amb coses estranyes, fer soroll és d'allò més elemental. Oi que els socialistes fan soroll quan nosaltres fem alguna cosa que els pot espantar l'electorat? Doncs la qüestió és: i per què nosaltres no fem el mateix? De tota manera, la gestió del soroll només és una part de l'explicació. Els cops de timó a cegues, les desautoritzacions entre líders, les dilacions a l'hora de decidir-se pel sentit de vot al referèndum de l'Estatut i la manca d'un lideratge clar al partit també han influit, i molt.

4) La qüestió és, però, que segueixo sense tenir clar quina alternativa proposes. Parles de que el tripartit "no funciona", i per tant imagino que proposes que l'abandonem. Però la qüestió és: i aleshores, què? Perquè si pactem amb CiU però el partit segueix funcionant igual, seguirem baixant, potser més encara i tot. I si anem a l'oposició per la patilla i ens neguem a governar fins que tinguem majoria absoluta, l'electorat més pragmàtic fugirà d'Esquerra como alma que lleva el diablo i anirà a votar CiU o PSC segons si els hi pesa més el nacionalisme o l'esquerranisme.

Insisteixo: Esquerra ha de ser capaç de governar amb les esquerres. Ha de ser-ho. Però si no volem que l'ampolla "se'ns la begui un altre", com molt bé apuntes, hauran de canviar moltes coses, en aquest partit. I moltes cares.

Vaja, que si, que tenim un problema. Però que aquest problema no es diu Montilla. Es diu Esquerra. Comencem per aquí, doncs.

Absolutament dacord amb tú, Lluís, tot i que ja ho sabies perquè ho haviem parlat. De totes maneres jo crec que aquesta situació Esquerra l'havia de pasar. Es normal que quan un partit hagi crescut tant en els últims anys passi èpoques d'un petit estancament, per a forçar una renovació.
Ara toca saber afrontar aquesta renovació i retornar a la dinàmica d'empenta que ens ha de portar a conseguir l'alliberament nacional i social del nostre país.

Salut, i merci a tota la gent que ens ha felicitat pels resultats del Prat.

Completament d'acord, el problema no és el tripartit, és el nostre paper al tripartit. Si fem el paper de la trista figura, amb tot el què has dit, no ens menjarem ni un mal rosco. Ara que jo tampoc tinc por a créixer des de laoposició, i no seria pas un drama lidera la oposició, ocnvertint-nos en alternativa de govern i no aspirar a la majoria absoluta, però si a un 25% dels vots, amb la gent il3lusionada amb un projecte alternatiu que seria , ni més ni menys que la resolució de problemes com els que ara no podem resoldre per la (mala) voluntat dels amics del PSOE, i l'establiment d'un estat català del benestar, que m'ensumo que ara mateix no serà possible d'aconseguir ni de conya.

Abraçades des de Brusel·les i salut!

Intentaré respondre't punt per punt, encara que ara mateix haig de marxar i no em podré estendre el que hauria:

1)Si volem parlar de casos puntuals, en parlem. Però els tres casos que m'exposes, són anècdotes en contrast amb el que ha passat. Segur que coneixes exactament el que esperàvem i el que em tret? A la comarca si que es cert que hem pujat en nombre de regidors, però la realitat és que tant en nombre de vots com en tant per cent estem perdent molta pistonada. I jo no serè el que es taparà els ulls i veure victòries on hi han derrotes, com la majoria de polítics ens tenen acostumats.

2)Les dades és cert no són extrapolables: però reconeixem almenys que de persistir aquesta tendència el resultat a les generals serà d'escandol.

3)Sobre aquest punt, és evident que fallen els engranatges; però la divisió i els recanvis en els lideratges, ara per ara no toquen. Això si que ens faria mal.

4)Sobre que proposo; per exemple: si tant els hi mola el tripartit als eco-pijos i al Psoe, si el volen a Barcelona que traguin una mica: Portabella Alcalde. Si nosaltres em fet al perdedor de les eleccions catalanes president de la Generalitat, per que no podem fer en Portabella alcalde. Quan s'intercanvien cromos, tothom ha de sortir beneficiat. El Psoe porta ja masses anys.



De tota manera, crec jo que Esquerra ha de ser capaç de governar, però no a qualsevol preu. Potser Montilla no sigui el problema, això no em toca a mi dir-ho. Però el que tinc clar, és que no forma part de la solució. I ara el que toca és cercar solucions. Governar per governar, no crec que sigui la màxima aspiració d'un partit independentista i d'esquerres. Nosaltres hem de regenerar la societat. I aquest anys al govern, almenys la sensació que tinc jo, les coses per a la gent no han millorat gaire. I més si parlem de joves; i per això no és extrany que hagim perdut el vot jove.
Salut!

Bones de nou.

1) Insisteixo en que jo no veig victòries enlloc. A l'article deixo claríssim que Esquerra té un problema seriós i que li ha de possar remei. L'únic que dic és que diguem les coses com son: ni hem pujat només a "matafulga de baix", ni ens hem enfonsat al Baix Llobregat. Simplement, els resultats han sigut desiguals quan se suposava que havien de ser excel·lents. És això el que indica que tenim un problema.

2) Estic d'acord.

3) Les divisions ens farien mal, però alguns canvis de cares no. Hi ha dirigents que estan cremadíssims davant l'opinió pública. I si un dirigent no serveix, se l'ha de canviar.

4) A Barcelona ja s'han començat a moure i, crec jo, en una direcció interessant.

Estic d'acord amb l'últim paràgraf: Esquerra ha de governar, però no a qualsevol preu. Ni oposició per sistema, ni govern per sistema. Montilla ha dit sempre que no vol governar a qualsevol preu. Des de la nostra perspectiva, nosaltres li hauríem de fer saber el mateix.

Estic d'acord que el tripartit liderat amb mà de ferro per Montilla és un desastre. O hi plantem cara, o trenquem el tripartit. Sóc de Barcelona i l'allau de felicitacions que rebo pel que ha fet en Portabella -espero que no s'arronsi perquè estripo el carnet- és brutal. Ha tornat la il.lusió.

Estic d'acord que el tripartit liderat amb mà de ferro per Montilla és un desastre. O hi plantem cara, o trenquem el tripartit. Sóc de Barcelona i l'allau de felicitacions que rebo pel que ha fet en Portabella -espero que no s'arronsi perquè estripo el carnet- és brutal. Ha tornat la il.lusió.

No sóc del partit sinó un simple votant i aquest cop he votat a desgana, sinzerament. Potser us ajuda l'opinió d'algú que no està tant ficat en política.
1)El problema, per a mi, no és el pacte amb el PSOE ni el Montilla (aquí Carod s'equivocà el divendres dient que alguns teníen un problema amb el "pedigrí")
2) El problema, com alguns heu dit, és pactar a canvi de res. ERC no s'ha notat en el govern.
3) QUe una força independentista governi/legitimi una autonomia és fort, però fer-ho a canvi de res és gravísim.
4) Catalunya lliure de peatges, tercera hora de castellà, afer de les banderes i baixada de pantalons, inhibisió del PSOE en la qüestió de TV3 al País Valencià,...
5) Què ha aportat ERC al govern?.