El Bloc d'en Lluís Pérez

El tema dels opinadors ´sociovergents és un escandol.

Jo destacaria diveres coses en aquest sentit:

Ens volen vendre la moto que ERC ha jugat amb els termes "sagrats" d´independencia i autodeterminació quan ells mai hi han cregut.

Molts s´han tret definitivament la careta i ha quedat clar de quin costat estan : Xavier Bosch, Salvador Cardús...

Es fa molt urgent que ERC i l´independentisme en general, tinguin algun mitjà per modest que sigui, que li siguí afí.

Bon article, com sempre. T'he ressenyat un fragment, a la meua última anotació

Un parell d'apunts.

Bé que es podria haver arribat a un acord, dic podria haver si a la proposta d'Esquerra no estigues la critica al pacte d'en Mas i el tema del Tribunal constitucional i la seva, més que segura segona retallada.
Perque el dret el tenim peti qui peti i no perque altres facin o no facin.
Enlloc d'una proposta partidista, Esquerra tindria que haver-hi presentat una proposta normal

També ens podriem haver estalviat tota aquesta setmana. Si vols ficar al debat el tema de l'autodeterminació millor que es planegi entre l'equip parlamentari, i no a la babalà com ho va fer en Vendrell, si vale deia que la direcció estava d'acord, però va agafar a tothom en calçotets.

I eep! que soc de la capital del Baix Penedès, aqui les calçotades son sagrades, tradició catalana de la bona. Trindiem que penjar a la forca a aquests pijos de Can Fanga que t'han s'han burlat del fet de parlar en una calçotada

Estic completament d'acord amb el comentari de l'Abraham. Si a ERC volíeu realment involucrar CiU en el tema del referèndum autodeterminista, què collons hi feia la referència crítica al Mas? O sou burros els d'Esquerra, o estaveu fent trampa, home! Em sembla fatal, fatal, horrorsa, l'actitud que ha tingut el partit (del qual sóc votant) en aquest tema, utilitzant el futur del país com una mera arma electoral, i a més fent-ho de forma barrorea i impresentable. D'acord que siguis de les JERC i tot això, però noi, és que és indefensable el què heu fet, és patètic, patètic de debò.
Que Convergència posen el partit i la política per davant del país ho sabem des de fa 25 anys. Era necessari que ERC fes exactament el mateix? Som un munt els votants d'esquerra que n'estem fins als ous, d'aquesta actitud mesquina.
Jo n'estic fart dels insults a CiU i de la lluita amb Ciu i bla bla bla. Deixant de banda la cúpula convergent (que són qui són i mira, lloat sia deu), a Esquerra no veieu que carregar contra CiU no fa precisament que la seva massa de votants (moooolt més àmplia que la nostra) us vegi cada dia amb més mals ulls? No ho veieu que augmenteu l'esvoranc entre els dos únics partits catalans que creuen en Catalunya com a país.
Perquè coi no demaneu al Montilla el referèndum d'autodeterminació, per fer-lo president? De veritat creieu que el PSC és un partit d'esquerres? Quina llàstima, de veritat, quina llàstima.

Al comentari d'en Joan Arnera hi han varies coses barrejades que voldria comentar per separat:

1) Estic d'acord amb tu, i amb l'Abraham, que la menció al pacte Mas - Zapatero es podria i s'hauria d'haver retirat. No perquè pensi que així CiU hagués donat suport a la proposta (desenganyem-nos: CiU, ara mateix, no pot votar cap ressolució on les paraules "Estat" i "propi" apareguin juntes en referència a Catalunya), sinó perquè s'haguessin pogut evitar les acusacions de "partidisme" que ara CiU està fent i que molts esteu donant per bones, segurament amb bones raons.

2) Jo no se, Joan, on veus els insults a CiU. Ni se on els veus a aquest article, ni se on els has vist a l'activitat d'ERC dels darrers mesos. Molt per contra, han sigut els convergents els que porten rajant de nosaltres des que es van quedar amb la mel als llavis. Per no parlar d'episodis anteriors com el comportament de CiU durant el Cas Carod o el famós DVD de Madí. Francament, CiU sembla adoptar cada vegada més el paper d'oposició intransigent que protagonitza el PP a Espanya, però això si: sense ser ni la meitat de nacionalistes.

3) L'argument "i per què ERC no demana Montilla el referèndum d'autodeterminació per fer-lo president?" és ben senzilla de respondre:

a) És CiU la que porta mesos presumint de ser més nacionalista que ningú i jugant a ambigüitats sobre que "si ens trinxen l'Estatut, haurem d'anar-hi més enllà" i coses per l'estil, no el PSC.

b) La proposta de Vendrell anava dirigida a tots (a TOTS, per tant també al PSC) els partits catalans, i així ho va explicitar ell mateix. Si l'èmfasi es va posar en CiU va ser pel motiu esmentat al punt "a)".

c) El motiu esgrimit per ERC per a pactar amb Montilla va ser la constatació de que CiU no tenia intenció d'anar, en matèria d'autogovern, més enllà de l'autonomisme, i que per tant, posats a pactar amb un partit autonomista i de dretes (CiU), millor pactar-ne amb un autonomista i d'esquerres (PSC). En aquest sentit, el fet que CiU hagi rebutjat accedir al poder que tant desitgen només pel fet de que els hi demanàvem a canvi la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació demostra que, en efecte, l'aposta per un Govern d'Entesa ha estat encertada.

d) Si de debò ens creiem que el PSC és d'esquerres? Home, no se si son esquerranistes radicals, però si que se que son en tot cas més d'esquerres (molt més) que no pas CiU, i en canvi son igual d'autonomistes. Dues proves: 1) en el camp de l'autonomia, tots dos partits van ser partidaris de l'Estatut retallat del 2007; 2) en el camp social, en tres anys de govern tripartit es van crear més places d'escola bressol pública que en 23 anys de govern convergent.

El dia que CiU s'atreveixi a fer un "Pla Ibarretxe" a la catalana, aleshores tindrà sentit pactar amb ells. Fins aleshores, les raons per a pactar amb ells en comptes d'amb el PSC seran purament estètiques ("és que el Montilla no parla bé el català", "és que el Montilla va dir una vegada 'Viva España'"...), i estaràs d'acord amb mi en que la política és una cosa i l'estètica una altra.

Volia deixar-te un comentari, però com veia que, punt per punt, la cosa m'anava quedant massa llarga, t'he deixat resposta al meu bloc.

Salutacions!

Dels 40 anys que tinc m'he estat molts cops sense votar i des de fa una colla d'eleccions he votat esquerra. Les properes votaré en blanc. No m'agrada donar el meu vot a un partit que es deixa dominar pel PSC-PSOE, per això ja hagués votat directament al PSC-PSOE. El PSC-PSOE es va carregar l'estatut, SI, van ser ells, convergència només va deixar-ho fer. Farem polítiques socials dieu, i amb que les pagareu, amb el finançament que us doni el PSC-PSOE?, au va home au va. Ai no, perdona, que la culpa és de convergència.

El Vendrell se'n va anar del morro i monteu un xou per evitar una clatellada al Vendrell. Quin preu té el xou: que l'autodeterminació sigui un tema risible i us poseu en evidència al Parlament. L’Iceta i el Ferran és deuen estar fent un panxot de riure, encara que simulin estar enutjats.

Si a aquestes alçades encara has d'escriure 8 punts (quin rotllo) per dir que la culpa és de CiU és que estem més fotuts del que semblava.

I ara què? A votar en blanc? Ostia com poseu a prova les conviccions democràtiques del personal. Quina mandra anar a votar per fer-ho en blanc.

Amb una cosa que dius al punt 1 estic d'acord: la proposta ha deixat decol·locat a tothom.

En aquest país, algun dia algú s'agafarà la política seriosament?

Narcís:

Jo el que espero, de debò, és que arribi el dia en que la gent entengui que la seriositat en política no va necessariament lligada al silenci i al "això no toca" pujolista. Que per a que t'escoltin de vegades has de cridar. I la prova la tens, sense anar més lluny, en com està acabant tot això de l'Estatut: els que al juny ens demanàven "seny i prudència" ara estan lamentant-se de que "a Madrid no ens prenen seriosament". Jo afegiria: ni ho faran en tant que no ens atrevim, com a mínim, a fer el mateix soroll que fan ells. I això no va per ERC sinó, sobretot, pel conjunt de la societat catalana, que ha d'aprendre allò de que "quien algo quiere, algo le cuesta".

I és que si algú vol la independència sense soroll, per una via perfectament inserida dins la legalitat espanyola, amb abraços i somriures còmplices per tot arreu, doncs mira... benvingut al mon real, que diria Sandro Rosell.

Benvolgut Lluís. Gràcies per tant amablement respondre. Jo hi tornaré, amb el teu permís, i a veure si ho faig amb més ordre, que abans he escrit una mica a cop calent.
1)Estem d'acord, doncs. La menció al pacte Mas-Zapatero és un error. Pel què jo sé, CiU s'havia plentejat votar a favor si l'haguéssiu retirat, aquesta menció. D'acord, potser és mentida. Jo no crec en CiU, no me'ls crec de res. 23 anys d'inactvitat nacional. Però la menció al pacte va ser posada, company, la vau posar, justament per si de cas a CiU se'ls acudia de votar que sí. No siguem hipòcrites, tampoc.
2)Els insults entre CiU i ERC no els he pas vist al teu bloc, i lamento si en el meu comanterai així ho feia pensar. Però n'he vist, i de grossos, en els darrers anys, molts. Tant a CiU com a ERC, coi. No fotem. Vols que repassem hemeroteques? Feu ben bé el mateix (i perdona aquest "feu", és una referència al teu partit, no pas tu personalment)
3)Aquí parles com un polític, company. Desvies l'atenció i no ets coheren. Dius a "a)" que CiU porta mesos presumint de ser més nacionalistes, i és per això (!) que la demanda va a CiU. Despres, a "b)" afirmes que la proposta anav dirigida a tothom, també (!) al PSC. Noi, els teus arguments a) i b) són contraposats. I el més bo del cas és que ni l'un ni l'altre són veritat. No et sembla molt infantil fer la proposta a CiU per la senzilla raó que ara presumeixen de sobiranistes, els convergents? És d'aquesta manera, que voleu construir el país?. I en el segon cas, no respons el què jo plantejava: per què és necessari el refeèndum per fer president al Mas, i no ho és en canvi per fer president al Montilla? Bé, sí, diràs que perquè el Montilla és d'esquerres (...)
4)Dius que CiU i PSC són dos partits autonomistes (d'acord), i que tant per tant millro pactar amb els d'esquerres. De debò ets capaç d'afirmar que en mateèria nacional CiU i PSC són el mateix? Hòstia, no fotis, tu, això no t'ho creus ni de conya. Ja sé que és el vostre discurs públci, però noi, no t'ho creus ni de conya. Per l'amor de Déu, que el PSC és el PSOE, i que el PSC vota amb el PSOE totes les putes lleis de merda que ens corsequen el país des de fa 30 anys. Que són els de la LOAPA per l'amor de Déu. Els de CiU seran de dretes, i alguns seranm fins i tot espanyolistes (Duran i cia), d'acord. Però els del PSC no se senten catalans, ells són Espanya i punt.
No comprendre això és , senzillament, no voler-ho comprendre. I vaja, que jo ja entenc que la línia política actual d'ERC posi per davant el ser d'esquerres (un altre dia en parlarem, d'això) al ser nacionalista català. D'acord, és legítim. Però és el camí?
Salut i benvinguda sigui, sempre, la discussió i el diàleg.
Fins ara!

Mireu, què ha fet la gent de dreta, que ara es diuen tan nacionalistes, per Catalunya:

Lloc recomanat per Saül Gordillo

Lluis, has vist que el blog (o bloc, com es diu en català?) següent al teu (a dalt, en blogspot) és d'un corresponsal a Itàlia d'Al-Jazira?

No sé si es veu prou que el Lloc recomanat per Saül Gordillo és un enllaç. Per al meu gust, es distingeixen poc els enllaços d'aquest blog (o bloc).