No és així, Víctor
En Víctor Alexande ha publicat un article a la seva web presentant el pacte d'ERC amb el PSC com un gran error històric. Vagi per davant que admiro profundament en Víctor, i què el seu llibre Jo no sóc espanyol va ser cabdal en la meva formació política. No obstant, crec que l'article que ha publcat està fonamentalment equivocat i peca de molts vicis que sovintegen tota l'obra d'aquest escriptor. Criticaré l'article punt per punt perquè crec que expresa el pensament (equivocat, al meu parer) de molts catalans i catalanes que han votat ERC a aquestes eleccions i que no comparteixen la decissió de l'Executiva Nacional. Vegem:
No és això, companys d'Esquerra. Un partit independentista no pot fer mai president l'home que el 6 d'agost de 2005 va dir que "els drets històrics de Catalunya no existeixen". Un partit independentista no pot lliurar mai el país a un partit espanyolista com el PSC, que el 9 de febrer de 2006, amb els seus vint-i-un diputats al Congrés espanyol, va votar al costat del Partit Popular en contra de la unitat de la llengua catalana. Un partit independentista no pot posar mai en el govern la força política que el 17 de març d'enguany, votant novament amb el Partit Popular, va impedir que Catalunya pugui gestionar plenament els seus ports i aeroports.
Aha. I un partit independentista si que pot fer president el principal responsable de les retallades a l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya? Un partit independentista pot fer president un "nacionalista" que creu que la nació catalana s'acaba a l'Ebre? Un partit independentista pot fer president un home què és declaradament contrari a la independència del que ell considera el seu propi país? Un partit independentista pot fer president un home que el 2003 es va reunir a Doñana amb dirigents del Partit Popular per parlar d'un possible pacte post-electoral? Un partit independentista pot fer president l'home que va recolzar la seva conselleria en cap sobre els vots del PP? Un partit independentista pot fer president un home que té un número dos (en Duran i Lleida) què està declaradament en contra de la oficialitat de les seleccions catalanes? Un partit independentista pot fer arribar al poder els que van posar l'Aznar de President a Espanya?
Un partit independentista no pot justificar aquests disbarats dient que ho fa amb la intenció que "la qualitat de vida dels catalans formi part de la nostra identitat com a poble al costat de la llengua i la cultura nacionals". No ho pot fer perquè el PSC no ha cregut mai que Catalunya sigui una nació.
Més enllà de les paraules, Víctor, la concepció política que CiU i PSC tenen de Catalunya és la mateixa: una Catalunya que comença als Pirineus i acaba a l'Ebre, i que ha d'estar dins de l'Estat espanyol. O ja no recordes l'Artur Mas dient que el seu Pacte de les retallades encaixava dins "l'interés general espanyol"? O ja no recordes que va ser gracies a CiU que durant la Transició ens vam quedar senser un concert econòmic com els dels bascos? Francament, em sobta que tu, que vens des de fa dies denunciant el franquisme sociològic que s'amaga a CiU, ara ens vulguis dir que el PSC és més espanyolista que CiU.
És més, tota la seva política al llarg dels anys no ha tingut cap altre objectiu que la sibil·lina espanyolització de Catalunya i el fre constant a la seva projecció internacional com a comunitat nacional diferenciada d'Espanya. ¿Cal recordar que ha estat el PSC el principal responsable del miserable Estatut que Zapatero ha lliurat a Catalunya?
Això és FALS, Víctor, i ho saps. Què el PSC entri dins de la línia política del PSOE és normal perquè forma part d'ell. Ara, CiU no tenia cap necessitat de donar suport a les retallades a l'Estatut. Ni forma part del PSOE, ni tenia en el moment del Pacte Mas-Zapatero cap acord de govern amb el Partit Socialista. Sense els vots de CiU al Congrés, l'Estatut no hauria pogut tirar endavant i els socialistes s'haurien vist forçats, o bé a cedir a les reclamacions dels nacionalistes d'ERC i de CiU, o bé a provocar una crisi política sense precedents a Catalunya. I, en comptes d'això, el que va fer en Mas va ser pactar un Estatut, com dius tu, miserable. A canvi de què? Doncs d'una foto i segurament d'una promesa de què seria el proper President de la Generalitat. Ja veus, un "nacionalista" pactant a Madrid quin Govern hi ha d'haver a Catalunya. Pacte que s'ha vist trencat per un encomiable acte de sobirania del PSC. Com veus, ni els del PSC son tan espanyolistes, ni els de CiU son tan "catalanistes", més enllà de la retòrica.
CiU, i en particular Artur Mas, son els principal responsables de l'Estatut miserable del que et queixes. Pot ERC fer president un home així?
Cal recordar que ha estat aquest partit el qui ha ofert el patètic i espanyolista espectacle de l'Institut Ramon Llull, el qui va espanyolitzar la presència de Catalunya a la Fira literària de Guadalajara i el qui pretén fer exactament el mateix a la Fira literària de Frankfurt?
Cal recordar quin és el partit que s'oposa a la destrucció de segons quins monuments franquistes arreu del país? Crec que no, perquè tu mateix ho has anat explicant a la teva web. I cal recordar quin és el partit que justifica les retallades a l'Estatut en nom de "l'interés general espanyol"?
Com pot, un partit independentista com Esquerra Republicana, lliurar la clau del govern a la força política que malda per donar a l'espanyol el rang de llengua pròpia de Catalunya -cosa que suposaria la mort de la llengua catalana- i que representa per si mateix el més viu retrat de l'autoodi?
Home, Víctor, em permetràs que dubti d'això de que el PSC és "el més viu retrat de l'autoodi"? Tu i la teva tendència a l'exageració, que tan sovint esquitxa els teus d'altra banda sensacionals llibres: estàs segur de què no és més viu retrat de l'autoodi Ciutadans? I el PP de Catalunya, amb el que per cert CiU no ha tingut mai cap problema a l'hora de pactar? Va, Víctor, sigues seriós...
¿És el PSC qui ha de protegir la llengua, la identitat i els drets nacionals dels catalans? ¿Pot ser president de Catalunya un home que no creu necessari tenir un bon nivell de català per presidir el país, que considera que hi ha pobles superiors i pobles inferiors i que, d'acord amb això, afirma que Espanya és una nació superior i Catalunya una nació inferior?
Perdona Víctor, a Montilla se li podran criticar moltíssimes coses, però jo no he llegit MAI que hagi dit, ni tan sols insinuat, que hi hagi pobles inferiors i pobles superiors, o que Espanya sigui una nació inferior i una nació superior. Deformar d'aquesta manera els posicionaments de l'altri rep un nom: fal·làcia de l'home de palla. Un altre defecte que sovinteja els teus llibres i articles amb massa freqüència.
D'altra banda, no se si ho saps, però l'altre possible president de Catalunya és un senyor que, sent catalanoparlant, parla castellà en la seva vida privada perquè la seva dona és de l'Europa de l'Est i "ja se sap que parlar amb els estrangers en català és de mala educació". Pot fer ERC President de Catalunya un home així?
¿És que no té dignitat Esquerra Republicana, que ja ha oblidat que va ser el PSC (amb el suport d'ICV) qui la va expulsar del govern després d'haver destituït Josep-Lluís Carod-Rovira com a conseller en cap?
És que no tens memòria, Víctor, que no recordes que qui va atacar més salvatjament en Carod per l'afer d'ETA va ser CiU? És que no recordes que van ser ells dels primers en demanar-ne la dimissió? És que no recordes que el tripartit es va trencar a causa de la divisió provocada al seu si per l'Estatutet de les llenties, el principal responsable del qual va ser Artur Mas?
Hi ha errors històrics, i Esquerra és a punt de cometre'n un de molt important. L'ambició de tenir un lloc al govern és legítima en tota força política; sempre, és clar, que el preu no impliqui la substitució nacional d'un poble. Si Esquerra no escolta les seves bases és que s'ensuma la resposta i prioritza el poder al país.
D'on has tret que Esquerra no escolta les seves bases? Sense obligació estatutària de fer-ho, Esquerra sotmetrà la seva decisió de pactar amb Montilla al judici del Consell Nacional. D'altra banda, no trobes que si l'únic que movés Esquerra fos l'ambició de poder hauria acceptat la sucosa oferta d'Artur Mas d'un Govern al 50% amb CiU? I per cert, d'on treus que el preu d'aquest pacte implica la substitució nacional d'un poble? Com és que no vas dir el mateix fa tres anys?
Les bases, però, tenen molt a dir i ho faran. Cosa que, paradoxalment, dignifica Esquerra. Per adonar-nos-en, n'hi ha prou que ens preguntem si les bases de Convergència i Unió farien mai una cassolada davant la seu central del seu partit en cas d'un pacte CiU-PSC.
Víctor, les bases d'ERC no han convocat cap cassolada davant la seu del partit. La cassolada que s'ha convocat s'ha convocat al carrer Villarroel, on ja fa un mes i escaig que ERC no hi té la seu, cosa que demostra que qui ho ha convocat no és militant d'ERC sino, amb tota probabilitat, un convergent resentit fent-se passar per militant d'ERC. El veredicte de les bases, Víctor, només es coneixerà quan es conegui la votació del Consell Nacional. Assumir abans d'això que les bases d'ERC pensen igual que tu és una llicència que crec que no et pots prendre.
Estem vivint moments molt importants de la història de Catalunya i la imatge que Esquerra transmet -més enllà de la ingènua bona intenció que la mogui- és que pensa més en ella que en el país.
Insisteixo, Víctor: si fos així, no tindria més sentit que ERC pactés amb en Mas, que oferia als republicans un govern amb un 50% de departaments en mans d'ERC?
I això no és bo ni per a ella ni per a Catalunya. Si el pacte amb CiU no és possible, sempre queda l'alternativa de romandre a l'oposició.
El pacte amb CiU era possible, Víctor. Possible i enormement beneficiós pel partit en quant a tocament de poder. Ara bé, no era gens beneficiós pel país. Com tampoc era gens beneficiós pel país deixar tot el poder en mans de la sociovergència. ERC aquí ha assumit un enorme cost polític que es tradueix en la proliferació d'articles com el teu, i ho ha fet, t'agradi o no, amb sentit de país.
Sobre això de "romandre a la oposició", jo crec que la gent entendria que ERC anés a la oposició si li obliguesin. Ara bé, si ERC té la possibilitat d'assolir poder per a engegar el seu projecte polític, ni que sigui en part, per quin estrany raonament es podria justificar que deixés tot aquest poder en mans dels seus adversaris? La gent més ideologitzada potser no perdonareu les vicisituds de la realpolitik, però la gent del carrer el que no perdona son els purismes.
Fer un pas en fals és a l'abast de tothom. La saviesa, en canvi, consisteix a saber fer un pas enrere per poder-ne fer dos endavant.
Ara ho has dit, Víctor. L'únic que dubto és d'on treus que el pacte amb Montilla no és un pas enrera amb la intenció de fer-ne més tard dues endavant.
La cosa és senzilla, Víctor. ERC havia de fer una tria on anar voluntariament a la oposició no era una opció. Montilla o Mas. Mas o Montilla. És a dir, un partit independentista i d'esquerres havia de triar entre un autonomista de dretes, responsable de les retallades a l'Estatut i d'un Pacte signat a Madrid que se suposava que havia de decidir el Govern que dirigira Catalunya durant els propers quatre anys; i un autonomista d'esquerres responsable del primer acte de sobirania del PSC respecte del PSOE que es recorda des de la Transició. I ha escollit aquest últim.
Tu vols plantejar-ho com una qüestió de què l'Executiva d'ERC està avantposant els seus interesos de poder als interesos del país, però ja has vist que la oferta d'Artur Mas era molt més temptadora en termes de poder que no pas la de Montilla. O sigui que no és així, Víctor, no és així.
No és això, companys d'Esquerra. Un partit independentista no pot fer mai president l'home que el 6 d'agost de 2005 va dir que "els drets històrics de Catalunya no existeixen". Un partit independentista no pot lliurar mai el país a un partit espanyolista com el PSC, que el 9 de febrer de 2006, amb els seus vint-i-un diputats al Congrés espanyol, va votar al costat del Partit Popular en contra de la unitat de la llengua catalana. Un partit independentista no pot posar mai en el govern la força política que el 17 de març d'enguany, votant novament amb el Partit Popular, va impedir que Catalunya pugui gestionar plenament els seus ports i aeroports.
Aha. I un partit independentista si que pot fer president el principal responsable de les retallades a l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya? Un partit independentista pot fer president un "nacionalista" que creu que la nació catalana s'acaba a l'Ebre? Un partit independentista pot fer president un home què és declaradament contrari a la independència del que ell considera el seu propi país? Un partit independentista pot fer president un home que el 2003 es va reunir a Doñana amb dirigents del Partit Popular per parlar d'un possible pacte post-electoral? Un partit independentista pot fer president l'home que va recolzar la seva conselleria en cap sobre els vots del PP? Un partit independentista pot fer president un home que té un número dos (en Duran i Lleida) què està declaradament en contra de la oficialitat de les seleccions catalanes? Un partit independentista pot fer arribar al poder els que van posar l'Aznar de President a Espanya?
Un partit independentista no pot justificar aquests disbarats dient que ho fa amb la intenció que "la qualitat de vida dels catalans formi part de la nostra identitat com a poble al costat de la llengua i la cultura nacionals". No ho pot fer perquè el PSC no ha cregut mai que Catalunya sigui una nació.
Més enllà de les paraules, Víctor, la concepció política que CiU i PSC tenen de Catalunya és la mateixa: una Catalunya que comença als Pirineus i acaba a l'Ebre, i que ha d'estar dins de l'Estat espanyol. O ja no recordes l'Artur Mas dient que el seu Pacte de les retallades encaixava dins "l'interés general espanyol"? O ja no recordes que va ser gracies a CiU que durant la Transició ens vam quedar senser un concert econòmic com els dels bascos? Francament, em sobta que tu, que vens des de fa dies denunciant el franquisme sociològic que s'amaga a CiU, ara ens vulguis dir que el PSC és més espanyolista que CiU.
És més, tota la seva política al llarg dels anys no ha tingut cap altre objectiu que la sibil·lina espanyolització de Catalunya i el fre constant a la seva projecció internacional com a comunitat nacional diferenciada d'Espanya. ¿Cal recordar que ha estat el PSC el principal responsable del miserable Estatut que Zapatero ha lliurat a Catalunya?
Això és FALS, Víctor, i ho saps. Què el PSC entri dins de la línia política del PSOE és normal perquè forma part d'ell. Ara, CiU no tenia cap necessitat de donar suport a les retallades a l'Estatut. Ni forma part del PSOE, ni tenia en el moment del Pacte Mas-Zapatero cap acord de govern amb el Partit Socialista. Sense els vots de CiU al Congrés, l'Estatut no hauria pogut tirar endavant i els socialistes s'haurien vist forçats, o bé a cedir a les reclamacions dels nacionalistes d'ERC i de CiU, o bé a provocar una crisi política sense precedents a Catalunya. I, en comptes d'això, el que va fer en Mas va ser pactar un Estatut, com dius tu, miserable. A canvi de què? Doncs d'una foto i segurament d'una promesa de què seria el proper President de la Generalitat. Ja veus, un "nacionalista" pactant a Madrid quin Govern hi ha d'haver a Catalunya. Pacte que s'ha vist trencat per un encomiable acte de sobirania del PSC. Com veus, ni els del PSC son tan espanyolistes, ni els de CiU son tan "catalanistes", més enllà de la retòrica.
CiU, i en particular Artur Mas, son els principal responsables de l'Estatut miserable del que et queixes. Pot ERC fer president un home així?
Cal recordar que ha estat aquest partit el qui ha ofert el patètic i espanyolista espectacle de l'Institut Ramon Llull, el qui va espanyolitzar la presència de Catalunya a la Fira literària de Guadalajara i el qui pretén fer exactament el mateix a la Fira literària de Frankfurt?
Cal recordar quin és el partit que s'oposa a la destrucció de segons quins monuments franquistes arreu del país? Crec que no, perquè tu mateix ho has anat explicant a la teva web. I cal recordar quin és el partit que justifica les retallades a l'Estatut en nom de "l'interés general espanyol"?
Com pot, un partit independentista com Esquerra Republicana, lliurar la clau del govern a la força política que malda per donar a l'espanyol el rang de llengua pròpia de Catalunya -cosa que suposaria la mort de la llengua catalana- i que representa per si mateix el més viu retrat de l'autoodi?
Home, Víctor, em permetràs que dubti d'això de que el PSC és "el més viu retrat de l'autoodi"? Tu i la teva tendència a l'exageració, que tan sovint esquitxa els teus d'altra banda sensacionals llibres: estàs segur de què no és més viu retrat de l'autoodi Ciutadans? I el PP de Catalunya, amb el que per cert CiU no ha tingut mai cap problema a l'hora de pactar? Va, Víctor, sigues seriós...
¿És el PSC qui ha de protegir la llengua, la identitat i els drets nacionals dels catalans? ¿Pot ser president de Catalunya un home que no creu necessari tenir un bon nivell de català per presidir el país, que considera que hi ha pobles superiors i pobles inferiors i que, d'acord amb això, afirma que Espanya és una nació superior i Catalunya una nació inferior?
Perdona Víctor, a Montilla se li podran criticar moltíssimes coses, però jo no he llegit MAI que hagi dit, ni tan sols insinuat, que hi hagi pobles inferiors i pobles superiors, o que Espanya sigui una nació inferior i una nació superior. Deformar d'aquesta manera els posicionaments de l'altri rep un nom: fal·làcia de l'home de palla. Un altre defecte que sovinteja els teus llibres i articles amb massa freqüència.
D'altra banda, no se si ho saps, però l'altre possible president de Catalunya és un senyor que, sent catalanoparlant, parla castellà en la seva vida privada perquè la seva dona és de l'Europa de l'Est i "ja se sap que parlar amb els estrangers en català és de mala educació". Pot fer ERC President de Catalunya un home així?
¿És que no té dignitat Esquerra Republicana, que ja ha oblidat que va ser el PSC (amb el suport d'ICV) qui la va expulsar del govern després d'haver destituït Josep-Lluís Carod-Rovira com a conseller en cap?
És que no tens memòria, Víctor, que no recordes que qui va atacar més salvatjament en Carod per l'afer d'ETA va ser CiU? És que no recordes que van ser ells dels primers en demanar-ne la dimissió? És que no recordes que el tripartit es va trencar a causa de la divisió provocada al seu si per l'Estatutet de les llenties, el principal responsable del qual va ser Artur Mas?
Hi ha errors històrics, i Esquerra és a punt de cometre'n un de molt important. L'ambició de tenir un lloc al govern és legítima en tota força política; sempre, és clar, que el preu no impliqui la substitució nacional d'un poble. Si Esquerra no escolta les seves bases és que s'ensuma la resposta i prioritza el poder al país.
D'on has tret que Esquerra no escolta les seves bases? Sense obligació estatutària de fer-ho, Esquerra sotmetrà la seva decisió de pactar amb Montilla al judici del Consell Nacional. D'altra banda, no trobes que si l'únic que movés Esquerra fos l'ambició de poder hauria acceptat la sucosa oferta d'Artur Mas d'un Govern al 50% amb CiU? I per cert, d'on treus que el preu d'aquest pacte implica la substitució nacional d'un poble? Com és que no vas dir el mateix fa tres anys?
Les bases, però, tenen molt a dir i ho faran. Cosa que, paradoxalment, dignifica Esquerra. Per adonar-nos-en, n'hi ha prou que ens preguntem si les bases de Convergència i Unió farien mai una cassolada davant la seu central del seu partit en cas d'un pacte CiU-PSC.
Víctor, les bases d'ERC no han convocat cap cassolada davant la seu del partit. La cassolada que s'ha convocat s'ha convocat al carrer Villarroel, on ja fa un mes i escaig que ERC no hi té la seu, cosa que demostra que qui ho ha convocat no és militant d'ERC sino, amb tota probabilitat, un convergent resentit fent-se passar per militant d'ERC. El veredicte de les bases, Víctor, només es coneixerà quan es conegui la votació del Consell Nacional. Assumir abans d'això que les bases d'ERC pensen igual que tu és una llicència que crec que no et pots prendre.
Estem vivint moments molt importants de la història de Catalunya i la imatge que Esquerra transmet -més enllà de la ingènua bona intenció que la mogui- és que pensa més en ella que en el país.
Insisteixo, Víctor: si fos així, no tindria més sentit que ERC pactés amb en Mas, que oferia als republicans un govern amb un 50% de departaments en mans d'ERC?
I això no és bo ni per a ella ni per a Catalunya. Si el pacte amb CiU no és possible, sempre queda l'alternativa de romandre a l'oposició.
El pacte amb CiU era possible, Víctor. Possible i enormement beneficiós pel partit en quant a tocament de poder. Ara bé, no era gens beneficiós pel país. Com tampoc era gens beneficiós pel país deixar tot el poder en mans de la sociovergència. ERC aquí ha assumit un enorme cost polític que es tradueix en la proliferació d'articles com el teu, i ho ha fet, t'agradi o no, amb sentit de país.
Sobre això de "romandre a la oposició", jo crec que la gent entendria que ERC anés a la oposició si li obliguesin. Ara bé, si ERC té la possibilitat d'assolir poder per a engegar el seu projecte polític, ni que sigui en part, per quin estrany raonament es podria justificar que deixés tot aquest poder en mans dels seus adversaris? La gent més ideologitzada potser no perdonareu les vicisituds de la realpolitik, però la gent del carrer el que no perdona son els purismes.
Fer un pas en fals és a l'abast de tothom. La saviesa, en canvi, consisteix a saber fer un pas enrere per poder-ne fer dos endavant.
Ara ho has dit, Víctor. L'únic que dubto és d'on treus que el pacte amb Montilla no és un pas enrera amb la intenció de fer-ne més tard dues endavant.
La cosa és senzilla, Víctor. ERC havia de fer una tria on anar voluntariament a la oposició no era una opció. Montilla o Mas. Mas o Montilla. És a dir, un partit independentista i d'esquerres havia de triar entre un autonomista de dretes, responsable de les retallades a l'Estatut i d'un Pacte signat a Madrid que se suposava que havia de decidir el Govern que dirigira Catalunya durant els propers quatre anys; i un autonomista d'esquerres responsable del primer acte de sobirania del PSC respecte del PSOE que es recorda des de la Transició. I ha escollit aquest últim.
Tu vols plantejar-ho com una qüestió de què l'Executiva d'ERC està avantposant els seus interesos de poder als interesos del país, però ja has vist que la oferta d'Artur Mas era molt més temptadora en termes de poder que no pas la de Montilla. O sigui que no és així, Víctor, no és així.
Tret que s'indiqui el contrari, l'autor d'aquest bloc i de tots els articles que hi apareixen és Lluís Pérez Lozano, el qual els escriu i fa 
Crec que es injust dir que Mas es tan espanyolista com Montilla. Es evident que no.
CIU representa el centre dreta catala que encara pensa que el nostre mercat es Espanya. Montilla nomes pensa en el be general de la seva nacio que es sens dubte Espanya.
Jo no he votat Esquerra perque ja sabia que acabaria fent president un home que no s'ho mereix i que no te nivell suficient. Tampoc he votat CIU perque no representa les meves idees.
Els que pensem aixi som molts, i creiem que lo millor que podia fer ERC era aguantar a la oposicio 4 anys esperant que el PSC fes el pena donant suport extern a CIU a les ordres del PSOE.
De veritat que fa mal als ulls veure un Montilla de president de la Generalitat. La figura del president es molt important tenint en compte la autonomia de fira que tenim.
En fi, esperem que en Carod almenys llueixi al costat d'un Montilla patetic. Pero desgraciadament veig dificil que la jugada surti be.
PD: perdo per la falta d'accents.
Posted by
Albert |
5:50 PM
Estic totalment d'acord amb tu, Lluís. De fet, enviaré l'enllaç a aquesta anotació teva a diversos companys i companyes que argumenten segons les paraules d'en Víctor, que és clarament reconegut pel seu independentisme ètnic, en moltes ocasions.
Salut, ètica i compromís!
Posted by
Miquel Salip |
6:59 PM
Víctor Alexandre conegut pel seu independentisme ètnic?!!! Però t'has llegit els seus llibres, Miquel? Es nota que parles per boca d'altres. Si llegissis els seus llibres veuries com defensa la immigració, vingui d'on vingui, i diu que no hem de culpar a la gent de fora dels problemes que nosaltres no hem sabut resoldre amb Espanya.
No fa gaire vaig llegir el seu llibre "El somriure de Burt Lancaster" on hi ha un conte sobre els drets dels immigrants que fa que em tregui el barret. Te'l recomano.
Ah! Una cosa, Lluís, tota la teva rèplica "partidista" a l'Alexandre queda desmuntada perquè he llegit dos cops el seu article i no diu en cap lloc que ERC hagués de pactar amb CiU. Tot t'ho fas tu per fer-to venir bé. Deu ser la diferència que hi ha entre ser un home de partit i un home lliure. La direcció d'ERC et posarà una medalla. I o diguis mentides, que la seu de Villarroel continua ben activa com s'ha vist aquests dies per televisió amb els vostres dirigents entrant i sortint.
Mireia
Posted by
Anònim |
9:49 PM
Anònim:
Primer de tot, si la meva rèplica és partidista o no és una qüestió que no diu res ni a favor ni en contra de la seva correcció. La veritat és la veritat, la digui Agamemnó o el seu porcaire.
En segon lloc, si llegeixes la meva rèplica, veuràs que esmento que en Víctor Alexandre es refereix a que el pacte amb CiU "no ha estat possible" i que per això ERC hauria de preferir estar a l'oposició. Dit d'una altra manera: està donant per entés que ERC no podia escollir entre CiU i PSC sino entre el PSC i la oposició i que, per interés propi, ha escollit el primer. I jo dic que això és fals, que CiU va fer una oferta ben generosa a ERC en termes de poltrones i que ERC, havent d'escollir entre l'oferta de CiU i la del PSC, va preferir la segona. I que en cap cas es pot dir que hagués de preferir la primera.
Clar, pot ser que en Víctor Alexandre tingui una quarta via en ment que no sigui ni pactar amb CiU, ni pactar amb el PSC ni anar voluntariament a la oposició tot i tenir ofertes dels dos partits. Però, de ser així, ens ho hauria d'explicar. No pots criticar un posicionament polític si no se t'acudeix cap alternativa. One can't beat something with nothing.
Sobre tot això de que si a ERC em donaran una medalla i no se que hosties, que vols que et digui: ferralla retòrica sense carn argumental. Difamar surt gratis, ja se sap.
Posted by
Lluís |
10:40 PM
Ah, i la seu d'ERC és al carrer Calàbria.
Posted by
Lluís |
10:42 PM
Refusar el tripartit no vol dir donar suport a CiU.
És l'argument dels defensors del tripartit, doncs no, us empenyeu en dir q només hi ha dues sortides, n'hi ha tres, l'oposició.
Jo també sóc militant de les JERC i d'Esquerra i penso q Esquerra hauria d'estar a l'oposició.
Posted by
Anònim |
11:53 PM
Totalment d'acord amb tu, Lluís. Em sap greu dir-ho però darrera d'aquestes crítiques tan foribundes a que ERC faci president en Montilla s'hi amaga, en molts casos, una actitud etnicista. Amunt Esquerra!
Posted by
Anònim |
12:22 PM