Algunes línies sobre mi mateix
Vaig nèixer una tarda de juny de fa ja uns quants anys; concretament el 8 de juny de 1985, a Esplugues del Llobregat, tenint per pares un rellotger-joier nascut a Sants de mare catalana i pare asturià, i una lleonesa de soca-rel nascuda a Lleó i afincada a Barcelona des dels 18 anys. M’he criat i he viscut tota la meva vida al Prat del Llobregat. Sí, on l’Aeroport, els pollastres i les carxofes. Aquí tinc la familia, els colegues i els amics de tota la vida.
Des de ben jovenet em va agradar llegir llibres d’Història, afició que em conduiria ràpidament a politizar-me. Amb 12 anys vaig llegir el Manifest Comunista i des d’aleshores m’he considerat socialista. La meva primera militància política es va iniciar amb 16 anys a Endavant, una organització de l’extrema esquerra independentista catalana. Amb 18 anys vaig abandonar la organització perquè vaig entrar progressivament en desacord amb la seva linia de considerar que totes les formes de lluita, incloses les violentes, eren legítimes. Discrepància que es va accelerar dramàticament arran dels atemptats de l’11 de març a Madrid.
Des d’aleshores he anat moderant la meva concepció de la pràctica política; no així els meus objectius, que continuen sent bàsicament els mateixos (la independència del meu país i la substitució del capitalisme pel socialisme), i que d’altra banda he anat perfilant amb més claredat. Miro de no deslligar els grans projectes de les petites qüestions quotidianes; de substituir les grans consignes per la dignitat de les paraules senzilles, que deia el poeta; i sobretot de no tornar a caure en l’error de justificar qualsevol violació dels Drets Humans en nom de cap causa, per noble que sigui. De fet, una de les primeres coses què vaig fer en deixar Endavant va ser afiliar-me i militar activament a Amnistia Internacional, per tal d’aportar la meva modesta aportació a la lluita per la defensa dels Drets Humans contra tots els seus enemics, de dretes o d’esquerres. Una militància que tinc temporalment (i malauradament) abandonada, perquè la feina i la Universitat em fan impossible tenir temps per a assistir a les reunions del meu grup.
A banda de la meva afiliació a Amnistia Internacional, sóc també membre de la Xarxa Renda Bàsica, d’Ateus de Catalunya i de l’organització de nous catalanoparlants Veu Pròpia. Així mateix, des del febrer de l’any 2006 milito activament a les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, organització en la qual m’havia cagat varies vegades durant la meva adolescència. Les voltes que fa la vida…
Vaig obrir el meu primer bloc als 18 anys, mesos desprès de deixar Endavant. Des d’aleshores he mantingut diversos blocs fins a arribar a aquest que esteu llegint. També mantinc un altre bloc, menys actiu, sobre Renda Bàsica, on escric conjuntament amb en Daniel Raventòs, en José Antonio Noguera i en David Cassassas. D’altra banda, sóc membre actiu de les ciber-xarxes Red Progresista - Somos de Izquierdas i Socialdemocracia.org. Sóc usuari de GNU/Linux (Kubuntu) i partidari del progamari i la cultura lliures.
A part de tot això, sóc treballador precari (teleoperador, en concret) i estudiant de Sociologia. Intel·lectualment sóc un racionalista de cap a peus: confio en el poder de la Raó per a descobrir les veritats de l’Univers mitjançant la Ciència i per a orientar les nostres accions mitjançant la Ètica. M’interesen nombrosos camps de la teoría social, des de la Sociologia del Coneixement fins a la Sociobiologia, passant per l’anàlisi dels nacionalismes i els estudis sobre Renda Bàsica. Actualment, però, el que més m’interessa és la Ètica i en particular la Filosofia Política. Políticament, em considero republicà, socialista, independentista, feminista, ecologista i pacifista. Donat què oriento tots aquests idearis cap a una pràctica política reformista, es podria dir de mi que sóc un socialdemòcrata, un socialista reformista o com se li vulgui dir.
Dit tot això, podría semblar que només m’interesen la política i els llibres. En realitat m'encanten l'alcohol, les festes, el sexe i la música (Punk's not dead!). I és què finalment el què a un li fa realment feliç és que les petites coses de cada dia rutllin bé...
Des de ben jovenet em va agradar llegir llibres d’Història, afició que em conduiria ràpidament a politizar-me. Amb 12 anys vaig llegir el Manifest Comunista i des d’aleshores m’he considerat socialista. La meva primera militància política es va iniciar amb 16 anys a Endavant, una organització de l’extrema esquerra independentista catalana. Amb 18 anys vaig abandonar la organització perquè vaig entrar progressivament en desacord amb la seva linia de considerar que totes les formes de lluita, incloses les violentes, eren legítimes. Discrepància que es va accelerar dramàticament arran dels atemptats de l’11 de març a Madrid.
Des d’aleshores he anat moderant la meva concepció de la pràctica política; no així els meus objectius, que continuen sent bàsicament els mateixos (la independència del meu país i la substitució del capitalisme pel socialisme), i que d’altra banda he anat perfilant amb més claredat. Miro de no deslligar els grans projectes de les petites qüestions quotidianes; de substituir les grans consignes per la dignitat de les paraules senzilles, que deia el poeta; i sobretot de no tornar a caure en l’error de justificar qualsevol violació dels Drets Humans en nom de cap causa, per noble que sigui. De fet, una de les primeres coses què vaig fer en deixar Endavant va ser afiliar-me i militar activament a Amnistia Internacional, per tal d’aportar la meva modesta aportació a la lluita per la defensa dels Drets Humans contra tots els seus enemics, de dretes o d’esquerres. Una militància que tinc temporalment (i malauradament) abandonada, perquè la feina i la Universitat em fan impossible tenir temps per a assistir a les reunions del meu grup.
A banda de la meva afiliació a Amnistia Internacional, sóc també membre de la Xarxa Renda Bàsica, d’Ateus de Catalunya i de l’organització de nous catalanoparlants Veu Pròpia. Així mateix, des del febrer de l’any 2006 milito activament a les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, organització en la qual m’havia cagat varies vegades durant la meva adolescència. Les voltes que fa la vida…
Vaig obrir el meu primer bloc als 18 anys, mesos desprès de deixar Endavant. Des d’aleshores he mantingut diversos blocs fins a arribar a aquest que esteu llegint. També mantinc un altre bloc, menys actiu, sobre Renda Bàsica, on escric conjuntament amb en Daniel Raventòs, en José Antonio Noguera i en David Cassassas. D’altra banda, sóc membre actiu de les ciber-xarxes Red Progresista - Somos de Izquierdas i Socialdemocracia.org. Sóc usuari de GNU/Linux (Kubuntu) i partidari del progamari i la cultura lliures.
A part de tot això, sóc treballador precari (teleoperador, en concret) i estudiant de Sociologia. Intel·lectualment sóc un racionalista de cap a peus: confio en el poder de la Raó per a descobrir les veritats de l’Univers mitjançant la Ciència i per a orientar les nostres accions mitjançant la Ètica. M’interesen nombrosos camps de la teoría social, des de la Sociologia del Coneixement fins a la Sociobiologia, passant per l’anàlisi dels nacionalismes i els estudis sobre Renda Bàsica. Actualment, però, el que més m’interessa és la Ètica i en particular la Filosofia Política. Políticament, em considero republicà, socialista, independentista, feminista, ecologista i pacifista. Donat què oriento tots aquests idearis cap a una pràctica política reformista, es podria dir de mi que sóc un socialdemòcrata, un socialista reformista o com se li vulgui dir.
Dit tot això, podría semblar que només m’interesen la política i els llibres. En realitat m'encanten l'alcohol, les festes, el sexe i la música (Punk's not dead!). I és què finalment el què a un li fa realment feliç és que les petites coses de cada dia rutllin bé...
Tret que s'indiqui el contrari, l'autor d'aquest bloc i de tots els articles que hi apareixen és Lluís Pérez Lozano, el qual els escriu i fa 
